“Algunes famílies encara consideren normal el càstig físic”

Laura Garcia treballa com a educadora social en un centre obert a Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. Va estudiar Educació social per poder donar una oportunitat a tothom. És la responsable del projecte de famílies, tècnica en assessorament sobre centres oberts en ajuntaments i impulsora d’un projecte de ràdio per donar veu a immigrants que treballen com a temporers.

Quina és la funció d’un educadLaura Garciaor social a un centre obert?

Sobretot, ajudar a població què, per les seva situació familiar o socioeconòmica, no té les possibilitats que tenen altres persones. Intentem detectar indicadors que ens diguin si els infants estan en perill i si és millor separar-los de la família. L’educador social ha de donar aquestes oportunitats per tal que els nens puguin desenvolupar-se al màxim i d’una manera integral. Els supervisem, acompanyem i ajudem en el procés escolar i d’aprenentatge.

Quin tipus de gent visita el centre?

El perfil és majoritàriament de famílies no nascudes a Espanya, amb poca xarxa de suport a nivell familiar, feines precàries, poc qualificades, moltes vegades sense contracte, amb un nivell educatiu i socioeconòmic baix i amb un 50% de famílies monoparentals formades només per la figura de la mare. Venen a nosaltres perquè els infants necessiten acompanyament escolar i reforç, ja que molts tenen problemes de conducta i els hi fa falta treballar les emocions.

Quins són els principals obstacles amb els que us trobeu?

Una família no col·laboradora, tot i que la majoria ho són. Però de vegades hi ha algunes que, per exemple, encara consideren normal el càstig físic. També poden aparèixer problemes amb altres serveis com l’escola, el psicòleg o els serveis socials, on alguns treballadors no veuen necessàries les coordinacions i, per tant no ens donen tota la informació que ens fa falta.

ANABEL PÉREZ