El Gran Recapte d’Aliments: quilos de solidaritat

Anna Membrive, Catalina Julvé i Maria del Mar Garcia segueixen el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya, una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. L’última edició es va fer el 30 de novembre i 1de desembre i, en total, es van recollir més de 4 milions i mig de quilos de menjar.

“Hauríem d’intentar que la gent tingui més empatia envers els altres”

Ana Novio Tremp és presidenta de l’Associació per l’ajut laboral i social Beraca. Sempre ha format part d’associacions relacionades en l’àmbit social i aquesta va ser l’empenta que la va ajudar a començar aquest projecte. Aquesta associació atorga ajuda a cents de persones en situacions crítiques. La tasca voluntària de BERACA arriba a aquestes famílies proporcionant fonamentalment aliments, roba i assistència laboral; així com altres eines per aconseguir la seva autonomia personal i completa inserció en la societat.

imatge Creus que per part de la població hi ha desconeixement en relació a la situació que viuen (malauradament) algunes persones?

La gent coneix els problemes que hi ha a la societat, sap que hi ha gent amb necessitats però sí que són molt ràpids a jutjar. Penso que la societat creu que realment hi ha una necessitat a cobrir però normalment es pregunten si aquesta necessitat és real o no, si realment aquella persona necessita una ajuda, una empenta o no.

Des de que va començar la crisi, creus que associacions com la vostra han tingut més afluència d’usuaris que necessiten de la vostra ajuda?

Amb la crisi vam notar una pujada considerable en usuaris que venien a buscar aliments o roba. També en l’àmbit laboral: elaboració de currículums, ajudar als usuaris a buscar feines d’acord amb les seves capacitats, coneixements o experiència.

De totes maneres, hi ha projectes com per exemple el de repàs escolar que tenim, el projecte d’ajuda a les dones maltractades, etc. que no es mouen amb la crisi. Aquests han mantingut un nivell constant.

D’altra banda, sobretot en l’àmbit laboral, trobem com que persones majors de 50 anys ens costa molt que es tornin a reinsertar en el món laboral. Això és a causa de que normalment aquestes persones tenen experiència en només un àmbit, el nivell d’estudis que tenen no és gaire elevat i això ens dificulta molt poder-los trobar una feina acord amb els seus currículums, però no defallim!

Creus que a nivell més global, les accions que s’emprenen per ajudar a la societat són suficients?

A nivell global penso que falta una mica més de visió de les necessitats que existeixen. Per exemple si ens fixem en els refugiats, sabem que el problema existeix però intentem mirar cap a un altre cantó. Crec que les persones hauríem de tenir una mica més d’empatia i pensar com ens agradaria que ens ajudéssin i fer-ho. La societat ha d’intentar ser menys egoïstes en aquest sentit.

Com animaries a la gent a formar part d’aquest tipus d’associacions?

Principalment animo a la gent a que s’intenti posar en el lloc dels altres. Personalment, si jo estigués en una situació difícil voldria que la gent del meu voltant m’ajudés. Que la societat miri, que obrin els ulls que mai se sap si demà podem trobar-nos nosaltres en una situació semblant.

ANNA MEMBRIVE