Desaparició de les caixes, pèrdues socials i laborals

Aquests darrers anys hem estat patint la pèrdua de les antigues caixes d’estalvi, amb fins socials, i la seva conversió en bancs. Tot això implica, baix el meu punt de vista, una gran pèrdua, tant en efectes socials, com en la vida laboral dels seus empleats.

La principal conseqüència d’aquest procés de reconversió, l’està patint la societat. Abans les caixes invertien una part dels seus beneficis en obra social, fet que, tot i que al principi els bancs asseguraven que aquesta aportació esmantendria, tots som conscients que a poc a poc, amb unes mínimes excepcions, l’estan llevant.

També tot aquest procés de reconversió ha provocat un canvi radical en la manera de treballar dels empleats de les antigues caixes d’estalvis. Per una banda, les pressions des de la direcció cada vegada són més altes, els objectius desorbitats, les reunions fora de l’horari laboral cada vegada més llargues i freqüents… Per altra banda, han de conviure dia a dia amb les amenaces i la por a quedar-se sense feina, els retràs en la negociació d’un conveni col·lectiu que protegeixi els drets dels treballadors. Els bancs han trobat la manera de desfer-se de tot el personal que, al seu parer, els sobra, i ho fan enviant a les persones a llocs de feina allunyats del seu lloc d’origen i de la seva família, sense donar-los en un futur l’opció de tornar, i obligant-los a partir de l’empresa, evitant així treure’ls directament.

Em sembla vertaderament injust que siguin, per una banda la societat en general i, per l’altra els empleats de les antigues caixes, els que paguin els plats romputs de la mala gestió feta fins al moment pels directius. Ells segueixen aferrats al seu seient, i es dediquen a obligar als empleats a solucionar el que ells sols van provocar amb la seva mala gestió, mentre que priven a la societat dels beneficis que els aportaven mitjançant les obres socials.

Catalina Crespí