El Gran Recapte d’Aliments: quilos de solidaritat

Anna Membrive, Catalina Julvé i Maria del Mar Garcia segueixen el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya, una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. L’última edició es va fer el 30 de novembre i 1de desembre i, en total, es van recollir més de 4 milions i mig de quilos de menjar.

La tasca de les treballadores familiars

 

Catalina Julvé exposa el sentiment de germanor que es generen entre les treballadores familiars i els usuaris del servei d’asistència domiciliària. En parla amb la professional Margalida Llull, que cada dia presta els seus serveis socials i humanitaris a la població de Manacor, i una usuària de 87 anys.

“La societat encara pensa que els menors de reinserció són delinqüents i no víctimes”

Maria Antònia Lechón Flaquer (Artà, 1982) és treballadora social. Exerceix la seva tasca en la Fundació Natzaret, un centre de reinserció de menors víctimes de negligències o abusos familiars, amb centres a Mallorca.

Com s’accapturetua per prendre una mesura tan traumàtica de treure un menor del seu nucli familiar?

Hi ha diferents vies, per exemple mitjançant els pediatres. Ells ens faran un informe sobres abusos sexuals, malnutrició, abús físic… també es fa a través de l’escola, analitzant el comportament del menor que pot no ésser adequat per la seva edat, l’absentisme escolar…

Quin perfils i problemàtiques presenten els nois que acaben ingressant als citats centres?

Principalment raons sexuals  però també negligències dels pares com poden ser la no cobertura de  les necessitats més elementals del menor, agressivitat i maltractament físic.

Quins programes de reinserció duen a terme?

Hi ha diferents tipus de programes de reinserció segons la franja d’edat. Tenim des dels 3 anys fins als 18. Dels 14 als 18 fem un programa apart d’emancipació, on les preparam per la vida adulta, els ensenyem a ser més independents i aprendre a poder viure sols.

Quin grau d’èxit arriben a assolir en funció dels programes d’acompanyament?

Desgraciàdament les dades no són molt satisfactòries. Són molt pocs els que arriben a assolir l’emancipació amb èxit. Han de decidir si opten per estudiar o  fer feina i normalment no compleixen els requisits.

És sorprenent aquesta reacció…

Clar, per ells és una angoixa molt grossa haver de decidir entre seguir al centre, tornar a casa amb els pares , o viure sols. Per això ells fan moltes passes enrera en el seu procés: en l’etapa dels 16 als 18, què és la més crítica.

Com acull la societat als joves procedents d’aquests centres? És solidària amb ells o els estigmatitza?

Jo penso que encara s’ha de fer molta feina. Ells porten l’etiqueta de que per que vénen del centre són delinqüents. I no podem oblidar que ells no vénen de centres de reforma sinó de reinserció. No són delinqüents, són víctimes.

CATALINA JULVÉ