La perillositat de la carretera per als ciclistes

El Jesús Negro, el Jordi Recasens i l’Óscar Bautista són alguns dels ciclistes que han perdut la vida mentre circulaven amb la seva bicicleta per alguna de les carreteres espanyoles que encara avui es vesteixen de dol. A Espanya, l’ús de la bicicleta ha augmentat substancialment durant els últims anys. Són moltes les persones que s’han aficionat a aquest esport, tot i que la cultura ciclista de l’estat encara s’allunya molt de la de països com Dinamarca o Holanda, a on la població utilitza la bicicleta com a mitjà de transport per moure’s diàriament.

L’any 2016 va acabar amb 33 esportistes morts i aquest any, la xifra ja s’eleva a 19. Fins i tot hi ha ciclistes que són víctimes de reincidents que es posen al volant sota els efectes del consum d’alcohol i droques que, juntament amb les deficiències de les carreteres, són una arma letal per als ciclistes. Pocs són els ciclistes que encara no han patit cap ensurt. Coincideixen que tenen certes responsabilitats, que no tots les compleixen.

Ni tan sols les grans estrelles de l’esport es lliuren d’aquests tràgics successos. Un exemple recent el trobem en el corredor de moto GP Nicky Hayden. Ha estat l’últim professional víctima mortal d’un accident mentre entrenava amb bicicleta, però també s’ha de recordar la mort de Michele Scarponi, guanyador del Giro al 2011.

Les grans estrelles de l’esport tampoc es lliuren d’aquests tràgics successos. El corredor de moto GP Nicky Hayden i el ciclista Michele Scarponi són les últimes dues víctimes mortals després de patir un atropellament. Un altre aficionat, el Marc Ribas, dóna el seu parer sobre els últims successos.

A la muntanya també es produeixen accidents mortals i són cada cop més habituals les trampes que es col·loquen a les pistes forestals per evitar o disminuir el trànsit de ciclistes per zones de caçadors. Filferros, claus i fins i tot roques grans són també de vegades alguns dels perills que han d’afrontar.

El passat 28 de maig, es van convocar a diversos punts de l’estat espanyol concentracions d’esportistes professionals i aficionats en què, sota el lema “Respecte. No + ciclistes morts. #porunaleyjusta”, es demanaven campanyes per promocionar en positiu l’ús de la bicicleta i es reclamaven mesures per garantir la seguretat dels ciclistes a la carretera.

Davant d’aquesta situació d’alarma la Direcció General de Tràfic ha llançat la campanya de conscienciació “Almas ciclistas” on s’inclouen testimonis de familiars i amics de víctimes d’atropellaments. A més, té previst posar en marxa diverses mesures de prevenció per posar fi a aquesta plaga.  Una d’aquestes mesures és l’App DGT Comobity.

JOANA CASAS

SANDRA GUIU

SARAY GIMÉNEZ

Reportatge de Ràdio: Una treballadora, acomiadada per agafar-se la baixa arran d’un accident laboral

Meritxell Casas Marimon és una noia de 32 anys que veia com el passat divendres 5 de maig era acomiadada del seu lloc de treball. Aquest fet va succeir després d’agafar la baixa per accident laboral.

El metge de l’hospital li va comunicar que s’havia tocat una mica el tendó i que al haver passat tantes hores des de l’incident, no podien cosir per risc a que hi hagués una infecció. Van fer-li les cures pertinents i li van dir que l’endemà anés a la mútua de la feina.

Va ser la mútua laboral la que li va dir que havia d’estar de baixa una setmana mínim, que al final van ser dos. La segona visita al metge va determinar que al haver anar a treballar prematurament s’havia inflamat el tendó i havia provocat una infecció en tot el turmell. 

JOANA CASAS

Entrevista a Maria Alba Marimon, emprenedora als 58 anys

 

“ÉS UNA PUTADA QUEDAR-SE SENSE FEINA A L’EDAT DE 58 ANYS”

captura-de-pantalla-2017-06-28-a-les-11-51-32Maria Alba Marimon Julià és una dona que als seus 58 anys es va trobar a l’atur. En aquesta edat i amb poca formació acadèmica li va ser impossible trobar feina de nou i va haver de buscar una alternativa per poder aconseguir ingressos. Aquesta alternativa va ser fer-se autònoma i convertir el seu hobby en la seva nova font d’ingressos.

Com vas fer per professionalitzar el teu hobby?

El meu hobby és el patchwork. Vaig començar a apuntar-me a cursos per aprendre noves tècniques de patchwork i per a aprendre a donar classes. Vaig decidir provar amb un grup d’amigues per veure si me’n sortia. Com que els resultats eren positius, vaig pensar que el meu hobby passaria a ser la meva nova fonts d’ingressos.

Un cop decidida, vaig recórrer al viver d’empreses de Molins de Rei, el Centre García Nieto, a on em van informar sobre els passos a seguir per fer-me autònoma i començar a cotitzar a la Seguretat Social.

Creus que les institucions públiques ajuden a emprenedors com tu a tirar endavant una idea de negoci?

Sí. A través del viver d’empreses, he aconseguit tenir una tarifa plana en la quota d’autònoms en què pago només 50€ al mes durant els primers 6 mesos, després, poc a poc, aquesta quota es va augmentat. A més a més, m’han concedit una ajuda per a emprenedors que consisteix que durant 6 mesos, no haig de pagar quota d’autònoms. Per últim, et faciliten un gestor que, durant el primer any i de forma gratuïta, t’assessora i t’ajuda a realitzar les presentacions de l’IVA.

Tot i estar aconseguint generar ingressos després d’haver esgotat l’atur, tems econòmicament el moment de la jubilació?

No, però no perquè no estic sola. Tinc parella i la meva parella tindrà una bona jubilació. Si hagués de dependre del que cobraré jo, no podria tirar endavant, ja que cobraré uns 500€.

Et sembla just l’import que et quedarà de jubilació?

Evidentment no. Porto treballant des dels 20 anys i ara, perquè m’han acomiadat als 58 anys, em quedarà una jubilació ridícula, amb la qual no em podria valer jo sola. Crec que no s’haurien de comptabilitzar exclusivament els últims 15 anys treballats, sinó que s’hauria de tenir en compte la vida laboral completa.

JOANA CASAS

Regularització de la gestació subrogada a Espanya

La gestació subrogada, també coneguda com ventre de lloguer, és una tècnica de reproducció assistida que consisteix que una dona gesta fills per a un tercer. A la dona gestant se li transfereix dins del seu úter un embrió prèviament engendrat mitjançant la fecundació in vitro.

Aquesta pràctica és utilitzada en moltes situacions, com poden ser el cas d’absència d’úter, contraindicació mèdica a l’embaràs o incapacitat biològica per concebre fills, com és el cas de les parelles homosexuals.

Actualment, en el nostre país, aquesta pràctica de reproducció assistida és nul·la de ple dret. S’hauria de buscar alguna manera de regular aquesta tècnica i fer-la legal? La resposta és, clarament, si.

A pesar que hi ha un sector de la població que es mostra en contra d’aquesta tècnica per tots els aspectes ètics i morals que comporta, s’ha de ser tolerant i no negar a ningú el dret de formar una família. Qui som nosaltres per jutjar i dirigir la vida dels altres? Què és èticament correcte i que no ho és? L’ètica estableix el què és bo o dolent, obligatori o permès en referència a una acció o decisió, per tant, és un exercici que cadascú ha de fer de manera individual per tal de dirigir la seva vida cap a una direcció. Deixem de ficar-nos els uns en la vida dels altres, siguem respectuosos i donem llibertat de decisió a cada individu.

Que una persona no tingui la capacitat d’engendrar un fill de manera natural, no la fa menys vàlida a l’hora de desenvolupar el paper de pare o mare. És més, és probable que valori més el fet d’aconseguir dur al món a un fill degut a les adversitats que ha hagut de superar per a poder aconseguir-ho. Ens hem d’oposar a la felicitat d’una persona perquè creiem que el que ha fet per a aconseguir-la és immoral? Recordem que la moral és subjectiva, cadascú té la seva i és igual de vàlida que la de qualsevol.

La gestació subrogada és un tema que mereix un debat serè i seriós per part dels nostres polítics que han de ser capaços de trobar un punt mig entre els defensors d’aquesta pràctica i els retractors. A més a més, s’han d’estipular un seguit de normes i lleis per garantir que, la realització d’aquesta pràctica és amb un fi altruista per part de la mare gestant i no de lucre, ja que la vida d’un nadó no pot ser, en cap cas, un negoci.

JOANA CASAS