“Correm el risc de morir com a barri”

 

Amat Callent

Amat Callent

Amat Callent és l’animador sociocultural del centre cívic de Sant Salvador, un dels barris de Tarragona més allunyats del centre de la ciutat i on, des del mateix veïnat, es detecta una sensació de deixadesa que ha provocat que un dels barris més prometedors hagi acabat sent un dels més insegurs de la ciutat. Callent explica què es pot fer per canviar aquesta situació.

Actualment està en un dels barris més complicats de Tarragona. Com es pot millorar un barri a través d’un centre cívic?

El CC hauria de ser l’impulsor de totes les iniciatives que passin al barri, mai el generador. Hauria d’acollir, o ho intenta a través dels recursos dels quals disposa, aquelles iniciatives que surten del mateix barri i les acompanya fins al final, que animin a la participació i a millorar la qualitat de vida del barri. En el moment actual és molt difícil. No t’enganyaré.

Sent realistes, partint de la base amb els recursos i personals que tenen ara, fins a on pot arribar el barri i d’altra banda, sent utòpic, amb uns recursos espectaculars fins a on arribaria.

Ara mateix, si som molt, molt realistes si això segueix així, correm el risc de morir com a barri i també com a equipament. Si no ens plantem tots i fem un replantejament seriós del què és el que volem com a barri i com a ciutat i com volen integrar la ciutat als barris. Sant Salvador és un barri que està bé però que està aïllat. Té recursos però li manquen efectius per a dur-los a terme.

Què detecta quan parla amb els veïns?

El que més detecto dels veïns és que està clar que volen formar part de la ciutat però la distància és un handicap. Aquí s’hauria de fer bona la frase de ‘Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma’. I amb això vull dir que es necessiten més serveis, no tantes caixes buides (equipaments) i més serves de proximitat.

Què s’hauria de fer per solucionar aquesta situació?

És un exercici que hem de fer tots, administració però també veïns, hi ha responsabilitats paral·leles. Si els mateixos veïns volen marxar del barri, si no creuen en el lloc on ells viuen i no lluiten o intenten millorar el barri no podem fer res. Sent utòpic tenen un dels barris amb un gran patrimoni romà que se l’hauria de fer seu i anar de la mà. I per altra banda, és cert que es necessita invertir en el barri, calen recursos però el més important és parar, fer un cop de cap i pensar que entre tots l’estem deixant morir. Això ha de fer un ‘crac’.

Jonathan Oca

La lluita incansable de la PAH

‘Sí se puede, sí se puede!’, aquest és el crit de guerra que fan servir els soldats de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Tarragona. Amb poc més de quatre anys, i ja encarant el cinquè, la plataforma ha estat la salvadora de moltes famílies que es veien sense casa, sense un sostre on poder viure i tot per no poder la hipoteca que tenen pendent amb el banc.

Rosa Maria Rodríguez, portaveu de la PAH, ha comentat que les famílies afectades es troben en una situació molt difícil. Ara mateix ‘porten el cas’ de més de vint famílies però “a Tarragona n’hi ha moltíssimes més” que no acudeixen a la PAH “per vergonya o per orgull”, ja que “tot aquest procés és molt dur i estàs completament exposat”, ha expressat.

Les negociacions amb els bancs desgasten molt

Un dels últims casos en els quals la PAH ha guanyat la batalla a un banc (BBVA) va ser el passat 20 de febrer quan una família de Tarragona no va poder entrar a casa seva ja que algú els havia col·locat una porta ‘antiocupes’ a l’entrada del seu domicili. Els cinc membres de la família, entre ells tres menors, es van veure al carrer i sense les seves pertinences, ja que es trobaven a l’interior de l’habitatge.

pah tgn4

Una concentració de la PAH a Tarragona. Autor: Jonathan Oca

L’afectat estava en procés de negociació amb el banc, demanant condonació del deute i un lloguer social. Per tot això, “no s’entenia aquesta mesura”. Després de parlar amb la PAH, van acudir al jutjat i van veure que no hi havia cap ordre del jutge. Els membres de la plataforma van decidir que ocuparien l’oficina de l’entitat bancària fins que es trobés una solució.

Després d’una hora i mitja de reunió, entre entitat bancària i la plataforma, BBVA va reconèixer que hi ha hagut un error per part de la seva immobiliària que unilateralment havia decidit posar la porta ‘antidesnonaments’. L’entitat bancària va enviar immediatament un serraller per retirar la porta i facilitar l’entrada al domicili de la família desnonada per uns dies. A més, se li va concedir la condonació del deute i un lloguer social a l’afectat.

Això que es va aconseguir no és per voluntat dels bancs, “és fruit de la pressió que exerceix la PAH i el temor que es té davant una acció de la plataforma”, ha expressat Rodríguez qui a més ha afegit que “hem aconseguit coses però encara ens en queden moltes per fer”. La lluita incansable continua.

Jonathan Oca