Reportatge de Ràdio: La precària situació del voluntariat social a la Comunitat Valenciana

 

A la Comunitat Valenciana, l’organisme encarregat de gestionar les excursions socials per a discapacitats es IVASS, l’Institut Valencià d’Atenció Socio-Sanitaria. L’IVASS disposa d’un pressupost anual d’uns 20 milions d’euros i part d’aquest pressupost està dedicat a l’organització d’excursions o campaments per als discapacitats.

Tenint en compte que en una excursió normal hi van uns 10 voluntaris i 1 coordinador, del que parlarem en aquest cas és la situació laboral del voluntariat, ja que constitueix el gruix del personal dedicat al cuidat dels discapacitats.

Fins fa no res, la situació del voluntaris era precària. En primer lloc i en no poder existir una relació contractual entre l’empresa i els voluntaris, aquests no cotitzen a la Seguretat Social per la feina realitzada. Un campament pot durar entre 10 i 12 dies amb jornades que es poden allargar fins a les 14 hores de feina, jornades per les quals els voluntaris reben una compensació econòmica de tan sols 20€ al dia. Molt diferent és la situació dels coordinadors, aquests poden cobrar fins 800€ per excursió i cotitzen tot un mes a la Seguretat Social.

Gracies a l’assemblea formada pels voluntaris les millores en les condicions han estat notables. Primerament s’ha augmentat la ràtio de cuidadors per malalt i ara hi ha un voluntari de mitjana per cada dos malalts quan fa un temps hi havia 4 i 5 malalts al càrrec d’un únic cuidador. Han aconseguit també que al voluntariat i al coordinador els acompanyi també un subcoordinador encarregat de vigilar tant les preses de medicaments com la realització de les cures. De la mateixa manera, els voluntaris que han de fer guàrdia per la nit ara tenen gran part del dia següent lliure quan abans sols disposaven d’unes 4 hores per dormir i descansar.

Tot i que la compensació econòmica rebuda continua sent ínfima, les condicions laborals del voluntariat han millorat considerablement, beneficiant també i de manera directa el benestar dels malalts i discapacitats.

JORDI CORTÉS

Entrevista a Arnau Mira, coordinador de l’IVAS i treballador social

 

LA LLEI DE DEPENDÈNCIA, 10 ANYS DESPRÉS

captura-de-pantalla-2017-06-28-a-les-12-01-46El passat 14 de desembre es complien 10 anys de la posada en funcionament de la Llei de Dependència. Parlem amb Arnau Mira Sempere, coordinador a l’Institut Valencià d’Acció Social (IVAS) i treballador social a l’Associació de Malalts Crònics d’Ontinyent (AMCO) per parlar de com s’ha implantat la llei des de la seva creació i de la seva situació actual.

En el seu moment la Llei de Dependència es considerà com el quart pilar de l’estat de benestar, acompanyada per la sanitat, l’educació i les pensions. Ha complert els objectius que s’esperaven?

La veritat és que els objectius que es proposà la Llei de Dependència eren molt ambiciosos i aconseguir-los ha estat difícil, en part a les situacions polítiques i sobretot econòmiques viscudes des de la seva aprovació. A més a més la implantació ha estat progressiva tant en el temps com demogràficament. Crec que tot i que el rendiment i objectius desitjats han trigat una mica en complir-se, a dia d’avui sí que la podem considerar un dels pilars fonamentals.

Com be comentes, la Llei de Dependència es va aprovar poc abans que esclatés la crisi econòmica, com afectà aquella situació a la correcta implantació i compliment de la llei?

Afectà molt seriosament ja que les partides pressupostaries destinades a serveis socials de totes les comunitats autònomes es van veure retallades, fet que obligà a endurir els criteris de selecció o retardar els pagaments d’ajudes ja concebudes. Aquesta situació va anar millorant progressivament a mesura que ho feia també l’aspecte econòmic.

Amb quins altres problemes s’ha enfrontat la correcta aplicació de la llei?

Va tenir problemes de caire polític. En el seu moment es vengué com un gran èxit del govern socialista de Rodríguez Zapatero, això causà que algunes comunitats autònomes, que son les que tenien les competències per aplicar la llei, feren una especie de «boicot» a la seva correcta aplicació perquè no hi estaven d’acord. Especialment les comunitats governades pel PP, com per exemple, València.

Una de les funcions d’AMCO és l’atenció domiciliaria, inclosa a la Llei de Dependència, ens podries explicar amb més detall en que consisteix aquest servei?

Bàsicament és la professionalització d’una cosa que s’ha fet sempre a les cases, proporcionar les cures necessàries a aquelles persones que no poden valer-se per si mateix. Abans solien ser els propis familiars qui realitzaven aquestes funcions, moltes vegades incompatibles amb la feina. Nosaltres proporcionem auxiliars que ajuden als usuaris en aspectes com la neteja domèstica o la higiene personal, també controlem que tinguin una bona alimentació o portin un bon cuidat medic.

JORDI CORTÉS

La llibertat d’ofendre

Il·lustració de Laura Castelló (www.lauracastello.com)

Il·lustració de Laura Castelló (www.lauracastello.com)

 

Aquests dies hem vist una vegada més com la línia en què es mou la llibertat d’expressió pot ser molt difusa per a alguns. Per aquesta fina franja ja fa dies que circula el bus de l’organització ultracatòlica HazteOir en què s’inclouen missatges que, a més de ser transfòbics i incitar a l’odi, van dirigits als menors, fent encara més perniciós el seu impacte.

Com era d’esperar, el bus ha estat retirat de la circulació pel Jutjat d’Instrucció Número 42 de Madrid, que entén que el missatge «no es limita únicament a exposar l’ideari» de l’organització sinó que a sobre va dirigit al col·lectiu LGBT amb intenció de «lesionar la seva dignitat».

Al mateix temps i, com si d’una espècie d’acudit diví es tractés, l’església condemnava l’actuació guanyadora al festival de Drag-Queens de Canàries on el jove Drag Sethlas feia referència la Verge Maria i al Crist crucificat. Per als fidels aquesta representació, gens original per cert, ja que l’imaginari eclesiàstic ha estat una constant en aquest tipus de performances, representa una falta de respecte al cristianisme i alguns creients. El bisbe de Canàries inclús va dir que aquesta simple actuació artística havia estat més trista que l’accident de Spanair a l’agost del 2008 on un avió que sortia de Barajas a Canàries s’estavellà provocant la mort de 154 persones. La queixa de l’Associació d’Afectats del Vol JK5022 no s’ha fet esperar. Una baula més en una cadena d’ofesos i ofensors que sembla no tenir fi.

I per si no hi havia suficient, la festa dels despropòsits l’ha continuada l’eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke, que en l’ultim ple de l’Europarlament va defensar que la bretxa salarial entre homes i dones estava justificada amb el ridícul argument que les dones eren menys intel·ligents, menys fortes i menys altes que els homes. Tot explicat amb uns exemples rocambolescs com que en el bàsquet els jugadors baixets cobren menys que els alts o que no hi ha cap dona en el top 100 mundial de jugadors d’escacs.

Ben entrat el segle XXI encara hi ha gent que posa l’accent sobre una representació artística i no sobre missatges que inciten a l’odi, que intenten adoctrinar els més petits, que limiten una cosa tan personal com la pròpia identitat sexual o que invaliden la capacitat de més de la meitat de la població mundial per una qüestió d’alçada.

La llibertat d’expressió és cada vegada més com un ganivet vell i rovellat, pot ser que ja no talli molt, però en les mans equivocades pot ser molt perillós.

JORDI CORTÉS