El Mercat Ecològic del Vallès

El Mercat Ecològic del Vallès ha complert 5 anys.  En aquest temps s’ha fet un lloc entre els consumidors de Cerdanyola, Barberà, Rubí i Sant Quirze que busquen un valor afegit en els productes de mercat. Aquests ajuntaments, responsables amb el seu entorn, organitzen un mercat ecològic al carrer cada dissabte al matí. L’origen ve provocat per la demanda ciutadana i la manca d’oferta.
La majoria de productes tenen la garantia de certificat ecològic.  Això vol dir que han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, sense pesticides ni herbicides, respectant el procés natural i  el medi ambient.
El mercat dóna a conèixer l’agricultura i la producció ecològica a través d’activitats i tallers dirigits a tots els públics interessats en la natura, en el respecte al medi ambient i en l’alimentació sana, equilibrada i ecològica. El contacte amb el públic i el vessant pedagògic del producte són la clau de l’èxit d’aquest mercat.
El mercat ecològic del Vallès promociona les varietats, els productes ecològics vegetals i animals, els productes de temporada i els productes locals perquè els consumidors demanden, cada cop més, comprar dirèctament al pagès o al granger, sense recórrer a intermediaris.  Això és possible al fet que gran part dels venedors són també els productors.
Mercats ecològics com el del Vallès han vingut a complementar l’oferta de les fires agroalimentàries i els mercats de temporada de productes típics. Alhora, la seva proliferació s’ha vist retroalimentada per l’augment progressiu de l’agricultura ecològica en un sector que està guanyant nous consumidors cada dia.

Reportatge de Fernando Burgos, Marta Ibars i Manel López

Reportatge de Ràdio sobre AlanMón

En els darrers anys són diversos els casos d’assetjament a joves per qüestions d’identitat sexual que han sortit a la llum en el nostre entorn més proper. La difusió d’aquests casos en els mitjans de comunicació ha fet augmentar la conscienciació de la societat i la voluntat de molts ciutadans perquè la seguretat i protecció envers aquests joves estigui garantida per les administracions.

Un dels casos amb major repercussió es va conèixer al Nadal de l’any passat, quan el jove Alan Montoliu va decidir acabar amb la seva vida després dels episodis d’assetjament que va patir per la seva transexualitat i que el van portar a una situació extrema. Arran de la seva mort es va crear al nostre municipi la Plataforma d’Afectats per Bullying AlanMón amb l’objectiu d’arribar a les víctimes i ajudar-les, i fer conscients els assetjadors de les conseqüències dels seus actes. 

La plataforma, que segueix el seu calendari d’activitats per donar-se a conèixer, va realitzar aquest passat divendres a la Torre Bassas un acte reivindicatiu i de sensibilització per commemorar el Dia Internacional de l’Assetjament Escolar. En aquest acte van explicar la seva tasca al capdavant de la plataforma i van recordar que qualsevol víctima pot adreçar-se a l’associació via web a plataformaafectadosbullying.com i per e-mail a plataformafectadosbullying@gmail.com. Aquesta commemoració va servir també per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions sobre la resta de persones.

Reportatge de Manel López

L’ASAV de Rubí, clau en l’ajuda a les persones en risc d’exclusió social

L’ ASAV, l’Associació de Solidaritat i Ajuda Veïnal fa anys que va començar a desplegar el seu programa social amb l’objectiu últim d’ajudar persones, veïns de Rubí en risc d’exclusió social. En les últimes setmanes han començat a donar classes de reforç a infants en risc d’exclusió en un local del barri del 25 de Setembre.

L’associació, que está molt integrada a la ciutat, ha rebut el suport de diverses empreses i organismes de la ciutat, i tambè de persones anònimes que han volgut prestar la seva col·laboració. A més a més de les classes de reforç a infants, fins ara l’associació ha desenvolupat dins del seu programa social serveis de cerca d’habitatge, ajuda psicològica, assessorament legal, tallers ocupacionals o la Botiga Solidària entre d’altres, per fer més digna la vida d’aquestes famílies.

Vídeo i text de Manel López

“El miedo es lo que alimenta al acosador y lo hace grande. Una vez se acaba, todo lo demás ya puede comenzar a solucionarse”

Míriam Fernández y Lourdes Nieto son miembros de la Plataforma de Afectados por Bullying AlanMón, que nació tras la muerte del joven Alan Montoliu por el acoso sufrido a causa de su identidad sexual. Ellas son ejemplo de cómo personas anónimas pueden ayudar en el día a día a estas personas.

Míriam y Lourdes, junto a la sede de la PAB AlanMón / Foto: Manel López

Míriam y Lourdes, junto a la sede de la PAB AlanMón // Foto: Manel López

 

Cómo os conocisteis los miembros de la plataforma y qué os movió a su creación?

M.F.: Tras la celebración de la manifestación en apoyo a las víctimas de bullying y en homenaje a Alan, parte de las personas que acudimos decidimos crear una plataforma para hacer más visibles casos como el de Alan y seguir ayudando a los afectados. ¿Cuáles son los objetivos de vuestra plataforma?

L.N.: El principal objetivo es llegar a las víctimas y que entiendan que la solución no es callarse, que deben contar que están siendo víctimas de acoso, pero también es muy importante hacer consciente al acosador de las consecuencias de sus actos.

¿Y cómo pensáis concienciar a los acosadores?

L.N.: Este objetivo está en proceso: estamos contactando con profesionales como psicólogos y pedagogos y formándonos. Para nosotros es importante llegar al acosador, que no deja de ser una víctima, entender porqué se descarga, porqué hace lo que hace.

¿En estos 2 meses cómo valoráis la repercusión que ha tenido la plataforma?

L.N.: Hemos recibido muchas solicitudes de apoyo por parte de víctimas y colaboraciones de psicólogos, pedagogos y abogados para prestar su ayuda. M.F.: También hemos recibido felicitaciones de ciudadanos y muchos de ellos han mostrado su interés por las acciones que llevamos a cabo.

¿Me podríais resumir en una frase algún consejo para todos aquellos jóvenes que estén sufriendo acoso en su entorno y no se atrevan a dar un paso adelante?

M.F.: Que han de contar por lo que están pasando, aunque cueste mucho, pues la solución empieza por explicarlo y pedir ayuda, en su entorno más cercano o fuera.

L.N.: Es importante que no se callen, el miedo es lo que alimenta al acosador y lo hace grande. Una vez se acaba, todo lo demás ya puede comenzar a solucionarse.

Manel López

UE, Terra d’oportunitats?

Es pot considerar la Unió Europea una terra d’oportunitats per a totes aquelles persones que busquen la seva salvació? La UE va néixer amb una sèrie d’objectius que fa uns anys van quedar reflectits en el text de la Constitució Europea. Entre aquests, dins de l’apartat 4 de l’article I-3, es detalla que els estats membres i la mateixa UE “vetllaran per la promoció de la seguretat, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, i la protecció dels drets humans.”

Resulta si més no xocant llegir aquestes línies a la carta magna europea quan les comparem amb l’actual situació dels refugiats que busquen acolliment en algun dels països membres de la UE. Només entre gener i desembre de 2015, i segons dades de Metges sense Fronteres, s’estima que més d’un milió de persones van fugir dels seus països, principalment territoris en guerra, amb destinació a Europa. I quina ha estat la resposta majoritària dels països de la UE? Reforçar les fronteres interiors i dificultar els processos de registre de sol·licituds d’asil, sense que aquestes mesures frenin, a dia d’avui, la fugida de més i més persones que, davant de la seva situació, no tenen res a perdre. És més, en la majoria de casos no s’ha establert una recepció adequada en termes humanitaris i la majoria de desplaçats s’han vist afectats per la falta de planificació, coordinació i comunicació entre els estats de la UE.

UE, Terra d’oportunitats? // Foto: bykst (Creative Commons Public Domain)

En tot aquest 2016 la situació no ha millorat i ha quedat patent que el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) “en el qual ha treballat la UE amb els estats membres des de 1999” no està funcionant eficaçment. Aquest sistema, que hauria de reforçar el dret fonamental de l’asil a través de diverses directives sobre procediments d’asil i condicions d’acollida, no s’aplica a la pràctica en tots els països de la UE, que tenen importants divergències en els seus sistemes nacionals d’asil.

Això, juntament amb les decisions unitalerals de molts països membres a l’hora de fer front a l’arribada de desplaçats, ha augmentat encara més la incoherència en l’aplicació de la legislació comunitària sobre protecció internacional. Que més ha de passar perquè la UE i els seus membres s’adonin que estan incomplint la seva responsabilitat i negant el reconeixement dels drets humans de tantes i tantes persones?

Manel López