Ningú dormint al carrer

 

T’has imaginat mai viure dormint al carrer? És una situació que les persones amb certa estabilitat laboral i que tenen una xarxa familiar no els ha passat mai pel cap. Tanmateix, als carrers de les nostres ciutats són moltes les persones que han de viure amb aquestes circumstàncies. Pere Bosch es fixa en el cas d’una persona sense llar de Figueres i explica en què consisteix la campanya «Ningú dormint al carrer» de Cáritas.

“L’escola ha d’intentar oferir el màxim de possibilitats a tots els alumnes i ajudar a compensar les desigualtats”

Júlia Bardera és mestra d’Educació Especial llicenciada en Psicopedagogia i Presidenta del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà, entitat que treballa per oferir un espai d’intercanvi i xarxa entre els diferents professionals del món educatiu, on poder compartir i aprendre conjuntament.

julia_bardera

Amb quin objectiu neix el moviment de renovació pedagògica de l’Alt Empordà?

El Moviment de Renovació Pedagògica pretén oferir formació als diferents professionals de la comarca a partir de xerrades, cursos, tallers o altres activitats. Tot això, per a la millora i la innovació de la tasca educativa, per a oferir als nostres infants i joves una escola pública de qualitat.

A Catalunya quins són els reptes més importants que l’escola ha d’afrontar?

Crear un espai de trobada de tota la societat, on aquesta sigui cohesionada i ofereixi igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. I que proposi una ajuda  adequada a les necessitats de cadascú per a poder potenciar al màxim les capacitats de cada un d’ells.

El sociòleg i expert en polítiques d’equitat, Xavier Martinez-Celorrio, considera que els principals determinants -aproximadament en un 70%- dels resultats educatius segueixen sent les desigualtats externes a l’escola. Com valores aquest factor?

En una societat tan plural i diversa com la nostra, l’escola ha d’intentar oferir el màxim de possibilitats a tots els alumnes i ajudar a compensar les desigualtats socioeconòmiques i culturals dels infants. Un error que es comet en moltes poblacions, també a la nostra comarca, és oferir una distribució escolar segregada, ja sigui per a la zonificació o per la doble xarxa educativa (pública o concertada). Això fa que els alumnes amb menys recursos segueixin sent els menys atesos i amb menys possibilitats de canviar el seu model de vida o futur.

 

Consideres que la formació que reben el futurs professors i professores s’adequa a les necessitats de l’escola actual? Què canviaries?

Quan surts de la carrera i et trobes davant d’una aula, en la majoria de casos, molt diversa i amb unes ràtios molt altes, falten hores de pràctiques, de reflexió i de realitat. Vivim en una societat molt complexa i en situacions d’infants molt vulnerables i d’això sovint no se’n parla.

En quins models d’altres països ens hauríem d’emmirallar?

Podem extreure idees d’altres models, però no podem implantar aquí de la mateixa manera el que funciona en societats molt diferents a la nostra i pensar que els resultats seran els mateixos.

PERE BOSCH