La perillositat de la carretera per als ciclistes

El Jesús Negro, el Jordi Recasens i l’Óscar Bautista són alguns dels ciclistes que han perdut la vida mentre circulaven amb la seva bicicleta per alguna de les carreteres espanyoles que encara avui es vesteixen de dol. A Espanya, l’ús de la bicicleta ha augmentat substancialment durant els últims anys. Són moltes les persones que s’han aficionat a aquest esport, tot i que la cultura ciclista de l’estat encara s’allunya molt de la de països com Dinamarca o Holanda, a on la població utilitza la bicicleta com a mitjà de transport per moure’s diàriament.

L’any 2016 va acabar amb 33 esportistes morts i aquest any, la xifra ja s’eleva a 19. Fins i tot hi ha ciclistes que són víctimes de reincidents que es posen al volant sota els efectes del consum d’alcohol i droques que, juntament amb les deficiències de les carreteres, són una arma letal per als ciclistes. Pocs són els ciclistes que encara no han patit cap ensurt. Coincideixen que tenen certes responsabilitats, que no tots les compleixen.

Ni tan sols les grans estrelles de l’esport es lliuren d’aquests tràgics successos. Un exemple recent el trobem en el corredor de moto GP Nicky Hayden. Ha estat l’últim professional víctima mortal d’un accident mentre entrenava amb bicicleta, però també s’ha de recordar la mort de Michele Scarponi, guanyador del Giro al 2011.

Les grans estrelles de l’esport tampoc es lliuren d’aquests tràgics successos. El corredor de moto GP Nicky Hayden i el ciclista Michele Scarponi són les últimes dues víctimes mortals després de patir un atropellament. Un altre aficionat, el Marc Ribas, dóna el seu parer sobre els últims successos.

A la muntanya també es produeixen accidents mortals i són cada cop més habituals les trampes que es col·loquen a les pistes forestals per evitar o disminuir el trànsit de ciclistes per zones de caçadors. Filferros, claus i fins i tot roques grans són també de vegades alguns dels perills que han d’afrontar.

El passat 28 de maig, es van convocar a diversos punts de l’estat espanyol concentracions d’esportistes professionals i aficionats en què, sota el lema “Respecte. No + ciclistes morts. #porunaleyjusta”, es demanaven campanyes per promocionar en positiu l’ús de la bicicleta i es reclamaven mesures per garantir la seguretat dels ciclistes a la carretera.

Davant d’aquesta situació d’alarma la Direcció General de Tràfic ha llançat la campanya de conscienciació “Almas ciclistas” on s’inclouen testimonis de familiars i amics de víctimes d’atropellaments. A més, té previst posar en marxa diverses mesures de prevenció per posar fi a aquesta plaga.  Una d’aquestes mesures és l’App DGT Comobity.

JOANA CASAS

SANDRA GUIU

SARAY GIMÉNEZ

Reportatge de Ràdio: Professions sanitàries desconegudes i nous mètodes d’intervenció

 

 

El panorama sanitari actual ha propiciat l’aparició de diferents professionals de salut i nous mètodes d’intervenció que van guanyant força. Són moltes les figures sanitàries que estaven a l’ombra i que, poc a poc, van agafant força i guanyant terreny. L’Ònia Alonso n’és un bon exemple. Va estudiar teràpia ocupacional sense gairebé conèixer la professió i, encara avui dia, té dificultats perquè la gent comprengui la seva tasca.

La teràpia ocupacional és una professió que, tot i la importància de la seva intervenció, encara és difícil d’acceptar  i d’entendre. Tot i que, actualment, molts centres s’han adonat del valor de la seva figura, encara queda un llarg camí per fer.

A banda de les professions emergents, hi ha d’altres que es combinen per donar lloc a nous mètodes com el Bmom centrat en el pre i el post part. L’Anna Saló és la responsable de dur-lo a terme al seu centre de Vilanova i la Geltrú. Aquestes dues professionals són un bon exemple de que el món canvia i que, tal com diu el refrany, o t’adaptes o mors.

SARAY GIMÉNEZ

Entrevista a Ònia Alonso, terapeuta ocupacional

 

‘LA TERÀPIA OCUPACIONAL, NI LA CONEIXEN NI LA VALOREN’

captura-de-pantalla-2017-06-29-a-les-11-19-15L’Ònia Alonso és Terapeuta Ocupacional. Assessora a l’empresa Ayudas Dinámicas y coordinadora del projecte Cinco5 pediatria. La seva carrera s’ha desenvolupat en les ajudes tècniques, com a assessora i donant formació per a diverses institucions.

Per a qui no la conegui, com explicaries que és la Teràpia Ocupacional?

Tothom em pregunta si li busco feina a la gent. Però no. El terapeuta ocupacional (TO) és una figura sanitària que treballa el pacient globalment per recuperar la seva autonomia. Volem recuperar les ocupacions significatives dels pacients, capacitant-los a tots els nivells (físic, psicològic i social) perquè les pugui fer. Hi ha un proverbi que resumeix la professió:“dona-li a un home un peix i menjarà un dia, ensenya-li  a pescar i ho farà tota la vida”.

En l’àmbit social – sanitari, la figura del TO es troba a diferents sectors. Es pot dir que el de les ajudes tècniques és el sector en el qual el TO està més identificat?

A Espanya no. A empreses com la que treballo, que són fabricants i distribuïdors, sóc la primera TO, tot i ser els que investiguem, cerquem innovacions i, finalment, valorem.

Creus que la figura del TO està integrada en el sector sanitari-social?

Encara no, crec que no ens sabem vendre. Ni ens coneixen ni ens valoren. Crec que hem de treballar conjuntament amb altres professionals, no segregar el treball perquè l’únic beneficiat sigui l’usuari i unificar forces per anar tots a una. Ara, que ja tenim un col·legi de terapeutes a Catalunya, tinc l’esperança que amb els anys la cosa canviï i millori.

Ets coordinadora del projecte Cinco5 pediatria, relacionat amb l’assessorament de productes de suport específicament pediàtrics. En quin punt es troba actualment el projecte i quins són els objectius a curt termini?

Es troba en evolució. És un projecte que va començar fa quatre anys amb què volem donar suport als professionals perquè coneguin els productes de suport del mercat i puguin triar el millor per al seu usuari. Volem que hi hagi un catàleg on tots els àmbits pediàtrics (l’oci, la mobilitat, l’alimentació, etcètera) estiguin inclosos. L’objectiu a curt termini és valorar les necessitats del professional i donar-li accés a tot això.

Com veus el futur de la professió?

Som la professió del futur, tot s’hauria d’enfocar cap a la globalitat i no basar el tractament en la segmentació. Però crec que el TO s’ha de vendre i formar-se millor, i fer-se escoltar. Tota la feina que han fet altres professionals és la que estem fent ara i encara ens queda un llarg camí per recórrer.

SARAY GIMÉNEZ

La gran lluita de les Costes del Garraf

captura-de-pantalla-2017-06-23-a-les-12-27-50

Imatge de dimarts 28 de febrer a les 7h del matí a la carretera de les Costes | imatge cedida per Jenar Tejedor.

 

El seu encariment progressiu (actualment, 6.68€) ha provocat que, gradualment, augmentés l’ús de la carretera C-31 per anar a Barcelona (uns 18.000 vehicles diaris), un tram que, segons el servei català de trànsit, té un índex de perillositat alt. Es tracta d’una carretera estreta, sense voral, delimitada per muntanya i un mur de formigó que limita un penya-segat, amb entrades i sortides a diferents pedreres i una cimentera i amb tota una seqüència de corbes a on està prohibit avançar. Aquesta perillosa via és l’única alternativa gratuïta de l’autopista, en la qual turismes, camions de gran tonatge i bicicletes es disputen un carril de menys de tres metres d’ample. Sorprenentment, no es posen mesures per reduir-hi la circulació.

Gairebé cinc anys han passat des que es van iniciar moviments com “No vull pagar C-32” o “Prou Peatges”, en què milers de conductors es negaren a pagar els peatges perquè amb l’impost de circulació ja n’és suficient per mantenir les infraestructures. Fins i tot, a la campanya electoral del 2016, l’exministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, van prometre no ampliar les concessions de les autopistes de peatge que s’anessin vencent. Però aquestes paraules s’han quedat en foc d’encenalls.

La plataforma “No vull pagar” notifica, regularment, tant dels accidents com de les retencions que es produeixen i premsa com El diari de Vilanova informa quasi setmanalment d’accidents ocorreguts a les costes (uns 30 registrats l’any 2016).

Per què encara no hi ha panells a l’autopista que donin informació d’aquesta carretera? Per què no s’ha instal·lat cap càmera que capti les imprudències d’alguns conductors, essent una via tan freqüentada i perillosa? Per què no s’aplica el protocol d’obertura de barreres del peatge de la C-32 en la majoria dels casos d’accident a la C-31? Potser esperen que passi una desgràcia per posar-hi una solució. Mentre se la pensen, em resignaré a utilitzar aquesta via. Desgraciadament.

SARAY GIMÉNEZ