El retorn de l’esperit col·lectiu

Dinar popular organitzat per l’Associació de Veïns de les Fontetes // Foto: Fernando Burgos

Dinar popular organitzat per l’Associació de Veïns de les Fontetes // Foto: Fernando Burgos

 

Anys setanta i vuitanta. La dictadura acaba i s’inicia un procés de construcció del teixit social que havia pràcticament desaparegut fora d’algunes entitats clandestines. És el moment àlgid de les associacions de veïns que dinamitzen barris i agrupen els ciutadans en base a la seva residència. Qui no recorda els sistemes de vídeo comunitari (una modalitat totalment pirata per cert) o aquella successió de festes al carrer quan arribaven les dates senyalades?

Després han vingut altres temps. L’estat del benestar i una societat cada cop més capitalista van deixar pas a un marcat individualisme. La gent va de la feina a casa, de casa al gimnàs, del gimnàs al bar i si no fos per les bústies als portals gairebé no sabríem ni com es diuen les persones que tot just viuen a uns metres de la nostra llar.

Doncs bé, actualment aquesta situació ja no és ben bé així. Els anys de crisi econòmica han donat pas a una revifada de l’esperit col·lectiu. Moviments com els que van sorgir al voltant del 15M en són una mostra. No es tracta d’una reedició del moviment veïnal que es va viure durant la transició sinó que ara estem davant d’un associacionisme més diversificat i específic.

Ja no ens agrupem exclusivament en funció del barri on vivim sinó que ho fem per ideologia, estil de vida i defensa de causes comunes. El Panoràmic de 2014 “elaborat pel Centre de Serveis a les Associacions Torre Jussana” revela que un 30% de les organitzacions formades a la dècada dels vuitanta tenien més 250 persones associades. En canvi, les associacions que tenen entre 3 i 30 membres sumen un 60% del total de les creades a partir de l’any 2011.

En aquest sentit és necessari parlar del paper que han desenvolupat les ja no tant noves tecnologies. Eines com Doodle, streamings, documents compartits i xarxes socials possibiliten organitzar-se de forma ràpida, senzilla i en temps real sense tenir la necessitat de cap inversió econòmica. Per tant, tot i que els locals físics encara exerceixen la seva funció de punt de trobada, ara tenen aquest complement que permet portar la seva activitat i interacció més enllà de les seves parets.

Deixant de banda el debat sobre el model social de l’Estat i quins serveis ha d’oferir, tots i cada un dels ciutadans hem de passar a l’acció, reclamar a l’Administració, però sobretot, començar a construir col·lectivament.

Fernando Burgos

L’ASAV de Rubí, clau en l’ajuda a les persones en risc d’exclusió social

L’ ASAV, l’Associació de Solidaritat i Ajuda Veïnal fa anys que va començar a desplegar el seu programa social amb l’objectiu últim d’ajudar persones, veïns de Rubí en risc d’exclusió social. En les últimes setmanes han començat a donar classes de reforç a infants en risc d’exclusió en un local del barri del 25 de Setembre.

L’associació, que está molt integrada a la ciutat, ha rebut el suport de diverses empreses i organismes de la ciutat, i tambè de persones anònimes que han volgut prestar la seva col·laboració. A més a més de les classes de reforç a infants, fins ara l’associació ha desenvolupat dins del seu programa social serveis de cerca d’habitatge, ajuda psicològica, assessorament legal, tallers ocupacionals o la Botiga Solidària entre d’altres, per fer més digna la vida d’aquestes famílies.

Vídeo i text de Manel López