Un negoci familiar reobre l’antiga Cúpula de Vila-sacra 9 anys després del seu tancament

L’antic restaurant La Cúpula de Vila-sacra ha obert les seves portes com una pizzeria italiana d’àmbit familiar, de nom Salice.

Després d’estar 9 anys tancat, el local ha tornat a cobrar vida de la mà d’uns nous llogaters, en Josep Maria i l’Anna Rosa. Durant 4 mesos, els amos del nou restaurant han hagut de treballar de valent per poder condicionar la pizzeria, ja que s’ho han trobat tot en molt mal estat.

Restaurant Salice. Foto: Jonathan Castelló

Restaurant Salice // Foto: Jonathan Castelló

L’empresari compta amb una àmplia experiència dins del sector de la restauració, ja que anteriorment havia regentat 5 pizzeries a Catalunya. No obstant, en Josep Maria feia 2 anys que no treballava perquè havia de cuidar la seva dona per ajudar-la a superar una forta depressió. Fins i tot va arribar a vendre la seva part del seu antic negoci per fer costat a l’Anna Rosa.

Els nous emprenedors van aterrar a Vila-sacra per casualitat, gràcies a una tercera persona que coneixia el poble i els va animar a llogar el local. Tot i que al principi no va ser gens fàcil, a causa de les dures negociacions amb el propietari del recinte, han seguit endavant fidels al seu projecte. Malgrat tot, en Josep Maria reitera que ”ha valgut la pena fer un sobreesforç, tant econòmic com personal, per iniciar aquest nou camí juntament amb la meva dona després d’haver-ho passat tan malament”.

El nou restaurant conté l’essència d’aquell vell local però li han donat un toc familiar, més acollidor i proper a la gent que els envolta. Per fer-ho possible, els empresaris del negoci han hagut de condicionar la cuina, el pàrquing, fer diversos arranjaments a la terrassa i alguns canvis en les canonades i tubs d’aigua.

En Josep Maria i l’Anna Rosa han fet un gran esforç econòmic per adequar la pizzeria. De moment, el restaurant està funcionant a ple rendiment i això que no han gastat ni un euro en fer publicitat. L’única manera d’arribar al client és a través de les xarxes socials i del boca-orella. L’empresari ja està pensant noves idees de cara a l’estiu amb balls de festa per engrescar a la gent gran.

Jonathan Castelló

La Cooperativa de Cambrils arriba a un acord amb els afectats a pocs dies que expiri el preconcurs

La Cooperativa de Cambrils arriba a un acord amb els afectats a pocs dies que expiri el preconcurs

El 22/12 la jutgessa va dictar situació de preconcurs i va donar un termini de 3 mesos, que s’assoliran el pròxim 21/03, per evitar la fallida i el concurs de creditors 

L'oficina de la cooperativa de Cambrils, tancada

L’oficina de la cooperativa de Cambrils, tancada // Foto: Marta Ibars

La Cooperativa proposa un pla de refinançament que preveu que els afectats cobrin 13M€ (40%) en el moment d’aixecar el preconcurs i 19,5M€ (60%) en 16 anys. Aquest pla de viabilitat és un document tècnic imprescindible per la viabilitat de l’empresa, és el seu pla de negoci, la seva carta de presentació per als inversors potencials i la garantia del retorn dels estalvis retinguts. Però la Cooperativa no ha donat accés a aquest document fins fa poc, el passat 8 de Març, creant un ambient d’inquietud.

Els afectats lamenten que en aquesta situació de preconcurs hi ha una constant que és la manca d’informació clara als afectats. La informació és verbal, sense documents que la sustentin, inclús contradictòria. A dia d’avui, encara hi ha afectats que no han tingut cap tipus de comunicació de la Cooperativa explicant-los la situació.

Només els afectats amb més de 50.000€ bloquejats, junt amb els seus advocats, s’han reunit durant aquesta setmana amb la Cooperativa per arribar a un acord en el pla de refinançament. Tot i el clima de desconfiança per part dels afectats, per dur a terme el pla de refinançament seria necessària una adhesió del 75% del passiu financer abans del 21 de Març i així evitar la fallida i garantir aquest 40% dels estalvis.

Si no s’arriba a un acord es declararia el concurs de creditors, perjudicant els interessos dels afectats que no recuperarien els seus diners.

La resposta de les institucions ha estat variada. La Generalitat de Catalunya és l’única administració que ha contribuït amb uns recursos econòmics de 10,5M€ entre avals i préstecs a través de societats semipúbliques. La Diputació s’ha limitat a gestionar. L’Ajuntament ha col·laborat de manera logística i també ha aprovat una moratòria fiscal dels tributs municipals pels afectats.

L’impacte social a Cambrils ha estat enorme, afectant impositors, socis productors, treballadors de la Cooperativa i sector cooperatiu agrari a Catalunya. El 22 de Desembre de 2015 la Cooperativa de Cambrils, que funciona des del 1902, va sol·licitar preconcurs de creditors per a la secció de crèdit, deixant bloquejats 32M€ que 1.500 estalviadors tenien a les seves comptes.

Marta Ibars

Reportatge de Ràdio sobre els cineclubs de Catalunya

De la mateixa manera que Cinema Paradiso retia homenatge a la màgia del cinema i sales d’exhibició de barri, els cineclubs del nostre país són un mitjà per mantenir viu aquest esperit. L’existència d’aquestes associacions és una clara mostra de les alternatives a les multisales de centre comercial.

El sector cinematogràfic, i especialment l’àmbit de la distribució i exhibició, viu el moment més complicat des dels seus inicis. A Barcelona per exemple, espais com les multisales del recinte del Maremàgnum o el mític cinema Alexandra han tancat les portes els darrers anys. En altres indrets, com a la comarques del Berguedà o el Moianès simplement ja no hi queda cap cinema. Tot això ens fa preguntar-nos si la situació dels cineclubs encara és més complicada. El pas de la projecció analògica a la digital també ha suposat una barrera per a la continuitat de sales d’exhibició i petits cinemes. Tot i les ajudes del Pla de Digitalització impulsat pel Departament de Cultura l’any 2013, són molts els cineclubs que no poden fer front a aquesta despesa que pot tenir un cost aproximat de 50.000 euros per sala.

Enmig d’un context de recessió econòmica i de retallades per part de l’Administració en l’àmbit cultural, la presència i fidelitat dels espectadors esdevé imprescindible per a la supervivència d’aquestes associacions.

El cinema forma part de la nostra vida i molt probablement ho continuarà fent en un futur. Potser és el suport, el lloc i la forma com el veiem el que realment està destinat a canviar. Potser deixarem de sortir a veure les pel·lícules en companyia i ens quedarem a casa mirant-les per Internet. Potser només és un moment de baixada, i de la mateixa manera que l’aparició del televisor semblava una amenaça per al vell cinema, ara tan sols estigui resistint a l’espera de tornar a ocupar el seu espai.

 

 

Reportatge de Ràdio de Fernando Burgos