“L’escola ha d’intentar oferir el màxim de possibilitats a tots els alumnes i ajudar a compensar les desigualtats”

Júlia Bardera és mestra d’Educació Especial llicenciada en Psicopedagogia i Presidenta del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà, entitat que treballa per oferir un espai d’intercanvi i xarxa entre els diferents professionals del món educatiu, on poder compartir i aprendre conjuntament.

julia_bardera

Amb quin objectiu neix el moviment de renovació pedagògica de l’Alt Empordà?

El Moviment de Renovació Pedagògica pretén oferir formació als diferents professionals de la comarca a partir de xerrades, cursos, tallers o altres activitats. Tot això, per a la millora i la innovació de la tasca educativa, per a oferir als nostres infants i joves una escola pública de qualitat.

A Catalunya quins són els reptes més importants que l’escola ha d’afrontar?

Crear un espai de trobada de tota la societat, on aquesta sigui cohesionada i ofereixi igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. I que proposi una ajuda  adequada a les necessitats de cadascú per a poder potenciar al màxim les capacitats de cada un d’ells.

El sociòleg i expert en polítiques d’equitat, Xavier Martinez-Celorrio, considera que els principals determinants -aproximadament en un 70%- dels resultats educatius segueixen sent les desigualtats externes a l’escola. Com valores aquest factor?

En una societat tan plural i diversa com la nostra, l’escola ha d’intentar oferir el màxim de possibilitats a tots els alumnes i ajudar a compensar les desigualtats socioeconòmiques i culturals dels infants. Un error que es comet en moltes poblacions, també a la nostra comarca, és oferir una distribució escolar segregada, ja sigui per a la zonificació o per la doble xarxa educativa (pública o concertada). Això fa que els alumnes amb menys recursos segueixin sent els menys atesos i amb menys possibilitats de canviar el seu model de vida o futur.

 

Consideres que la formació que reben el futurs professors i professores s’adequa a les necessitats de l’escola actual? Què canviaries?

Quan surts de la carrera i et trobes davant d’una aula, en la majoria de casos, molt diversa i amb unes ràtios molt altes, falten hores de pràctiques, de reflexió i de realitat. Vivim en una societat molt complexa i en situacions d’infants molt vulnerables i d’això sovint no se’n parla.

En quins models d’altres països ens hauríem d’emmirallar?

Podem extreure idees d’altres models, però no podem implantar aquí de la mateixa manera el que funciona en societats molt diferents a la nostra i pensar que els resultats seran els mateixos.

PERE BOSCH

‘L’increïble de ser mestra Waldorf és crèixer amb els alumnes!’

Gemma Marquina és professora catalana establerta des de fa 3 anys a Puerto Escondido (Mèxic). Imparteix classes en una de les escoles nomenades Waldorf que avui dia existeixen arreu del món. Tanmateix parteix d’un llarg recorregut com a professora de magisteri de primària a Espanya i com assistent dins de l’ensenyament  públic dels Estats Units.

captura-de-pantalla-2018-07-23-a-les-16-18-01De professora tradicional a pedagogia Waldorf, oi?  Que proposa aquest mètode?

Per mi Waldorf és més que un mètode o simple pedagogia, és una filosofia de vida, una forma d’entendre l’home i el món. Nosaltres el que fem és ensenyar coneixements que estan vius adaptant-nos completament a les necessitats personals de cada alumne per donar respostes a aquestes necessitats. La part mes increïble de tot això es que els mestres creixem amb el procés d’aquests nens. Una de les coses en què es diferencia la pedagogia Waldorf a la resta és que nosaltres mai els diem que això es així, sempre partim d’una història i deixem que ells descobreixin els coneixements per si mateixos.

Marxar a Mèxic va ser el motiu per dedicarte a ser profesora Waldorf?

Si, vaig marxar a Mèxic perquè em van oferir feina en una escola on s’utilitzava aquesta pedagogia i era el que volia fer, treballar en aquest sistema educatiu i viure en un lloc com és Mèxic. També era un moment que estava vivint als Estats Units, treballava en una escola bressol  i cobrava molts diners però no estava d’acord amb algunes coses.

Com  ensenya aquesta  pedagogia a pensar d’una forma crítica?

Perquè un nen tingui un pensament crític, primer ha de ser un nen educat en un entorn lliure i amb poder de decisió. Es important que aquest nen aprengui a respectar-se a si mateix, el seu voltant i a les persones que l’envolten. Pensa que tu estàs creant una persona integral, que vol dir que és íntegra al 100 per cent! això vol dir contemplar-ho tot perquè després aquesta persona tingui poder de decisió. En aquesta pedagogia ens centrem en explicar i fer de guies, i ells mateixos aprenen prenent les seves pròpies decisions.

I  que 2+2 són 4?

Nosaltres no ensenyem que dos més dos són 4. Els expliquem a partir d’un conte que 4 pot ser igual a 1+1+1+1, 2+2 ó fins i tot 3+1! Expliquem a partir d’un conte per què el nen s’ha d’emocionar ja que està demostrat científicament que l’aprenentatge d’un nen és significatiu quan aquest nen s’emociona. Als nens els encanta que els expliquis coses si s’emocionen. La metodologia Waldorf és tot un procés d’aprenentatge basat en l’emoció, la sorpresa i la imaginació per convertir-se en un aprenentatge complet.

LAURA MENCHÓN

“Amb una bona formació en història som molt menys manipulables”

imatgeL’Abel Marco és historiador i membre de l’associació de reconstrucció històrica Gesta Regnorum. És una d’aquelles persones que, quan visita un museu d’història antiga, els seus ulls comencen a brillar. Fanàtic de la reconstrucció històrica, és expert en reconstruir i explicar el calçat romà a tot tipus d’alumnes, especialment de primària i secundària.

A les escoles hi ha molts alumnes als quals els fa basarda estudiar història.
Sí. Històricament, la història ha estat una assignatura de memoritzar dades i dades. Pensen que en cap cas pot ser entretinguda com a assignatura. La cosa més curiosa és que molts d’ells llegeixen llibres com Joc de Trons. La història de Roma és molt més interessant!

Creus que s’explica correctament, o és cosa de cada professor?
El professor fa molt. Per ser capaç de transmetre correctament coneixements històrics, cal explicar anècdotes entre explicacions, gesticular correctament.

Ens podem estalviar el fet d’aplicar colzes? A vegades sembla que hàgim de fer molts invents perquè l’alumne s estalvií el fet d’estudiar.
No. Hi ha dades concretes, com les dates, o els esdeveniments importants, que cal que memoritzem necessàriament. És cert que molt pocs alumnes recordaran en detall allò que van fer a l’examen fa anys, però el que és necessari és que siguin capaços d’encaixar les peces quan toqui i puguin situar-se en un eix cronològic.

La recreació històrica és una eina educativa?
Pot ser una eina educativa. Primer de tot, serveix perquè alguns ens ho passem molt bé! Però, en general, la formació que ofereix una recreació històrica a un alumne és d’un gran impacte…

Si un alumne llegeix com era un soldat romà, ho pot entendre. Però si en veu una recreació històrica, aquella imatge prendrà vida.
Exacte. Per exemple, si prova la cota de malla, s’adonarà de fins a quin punt era dur ser un soldat romà.

Al llarg de la història s’ha estudiat història?
Sempre s’ha estudiat història. A l’època antiga, formava part de l’educació selecta, la paideia. Era una eina bàsica per a la formació de ciutadans de bé, juntament amb la filosofia.

Som menys influenciables amb una bona formació en història?
Molt menys. Amb una formació en història som molt menys manipulables. Tenim un saber acumulat al llarg de molts segles que si l’aprofitem, ens pot ser molt útil en el dia a dia.

MARC POU

Caninoterapia para estimular el desarrollo de los niños

Diferentes estudios apuntan que los beneficios en el ámbito escolar son múltiples en los campos de la sociabilización, terapéuticos y métodos para incrementar la motivación de los pequeños. Por eso, hay centros educativos que han introducido animales en las aulas para favorecer el desarrollo de los niños. Los perros pasan así a ser ayudantes de los profesores.

Raquel Abad y Joaquim Roca

La Bebeteca introduce los más pequeños a la lectura

La forma más directa para que un niño se desarrolle y aprenda es mediante la interacción con los demás. Cuanto más les hablen y respondan los adultos, más rápido será su aprendizaje, un proceso que se acelera si además se hace de forma divertida y en el entorno adecuado. La Bebeteca es un espacio ideal para ello: canciones, bailes y cuentos se suceden en un proceso que estimula a los niños a participar activamente, fomentando así su empatía por los libros desde el principio a pesar de no saber leer. Distintas bibliotecas han impulsado actividades de este tipo para introducir a los niños a la lectura cuanto antes. Una de ellas es la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (Baix Ebre), galardonada hasta cinco veces con el premio Campaña de Animación a la lectura María Moliner.

Yann Ruiz y Francisco Javier Tarrías

El rol educatiu dels centres penitenciaris

 

Els centres penitenciaris a més de ser espais de càstig on es compleixen penes privatives de llibertat pels qui han contrariat les lleis de la societat, també són espais que busquen la reeducació i la reinserció. A les presones s’hi duen a terme accions formatives, laborals i socio-culturals molt variades, com ara el graduat en ESO, mòduls formatius o fins i tot estudiar una carrera universitària.

Raquel Abad