La tasca de les treballadores familiars

 

Catalina Julvé exposa el sentiment de germanor que es generen entre les treballadores familiars i els usuaris del servei d’asistència domiciliària. En parla amb la professional Margalida Llull, que cada dia presta els seus serveis socials i humanitaris a la població de Manacor, i una usuària de 87 anys.

Crece el divorcio en la madurez

El inconformismo se ha implantado en la sociedad. El número de demandas de divorcios y separaciones han crecido un 30% entre nuestros mayores en el último lustro, son datos que ha hecho público el Instituto Nacional de Estadística.  Cruz Leonor Lupiáñez Navarro, abogada matrimonialista desde hace 20 años, nos detalla algunas de las claves que les pueden llevar a tomar esta decisión.

cruz-abogada
¿Cree que la normalización del divorcio y el aumento de la esperanza de vida ha influido para que la gente entre 50/ 65 años se separen?

Somos uno de los primeros países del mundo con una esperanza de vida superior a los 80 años.  Por lo que tenemos muchos años por vivir, sin hijos en el hogar y ya jubilados. Cierto es que la normalización está al orden del día, y que la religión tan presente en el siglo pasado ligado a la leyenda “hasta que la muerte nos separe” ya no se sienta así.

La evolución de la tecnología en la sociedad ha provocado cambios en las relaciones sentimentales. ¿Hasta qué punto las nuevas App han erosionado las parejas?
Las nuevas tecnologías han influido mucho en los divorcios. Las personas mayores aprenden aquello que no pudieron en su etapa escolar: se conectan al Whatsapp o registran en alguna red social para conocer nuevas personas.

Los datos indican que la gente que se divorcia convive una media de edad de 15 años mientras que los que se separan lo alargan hasta los 20 años.
Debido a que los abogados matrimonialistas apenas tramiten separaciones, lo habitual es que las parejas decidan divorciarse y no separarse por vía judicial, para agilizar esta etapa con el fin de no prolongar la convivencia. La falta de acuerdos alarga los trámites.

El problema puede encontrarse que al volcarse tanto en los hijos luego les cuesta reencontrarse y advierten que ya nada les une…
Cuando el nido se queda vacío, la pareja se da cuenta que no comparten más que el proyecto que tenían en sacar en común a los hijos adelante. Siendo los hijos el lazo que les unía estos años de travesía conjunta.

Los datos indican que el 80 % de los matrimonios que se disuelven en Catalunya son de mutuo acuerdo. ¿Le sorprende el diálogo llegado a este difícil desencuentro?
El dicho matrimonialista “Más vale un mal acuerdo que un mal pleito” adquiere fuerza, puesto que en el divorcio consensuado son las partes las que deciden poner fin a su relación y no dejarlo a manos todo de un juez. Siempre es mejor ceder un poco.

TONI TARRAGONA

“Si una persona gran té mal d’esquena, l’envien a natació sense saber si sap nedar o si li agrada l’aigua”

Ivette Callorda és la gerent de Siel Bleu a Catalunya. Fundat a França fa 18 anys, és un grup associatiu sense ànim de lucre expert en exercici físic per a persones grans i programes d’activitat física adaptada.

 

Ivette Callorda

Ivette Callorda, màxima responsable de Siel Bleu a Catalunya // Foto: Fernando Burgos

Què és l’envelliment actiu?

És un concepte que va més enllà del fet que una persona vagi a fer gimnàstica. Es tracta d’aconseguir un benestar de les persones grans en tots els àmbits de la seva vida. També és garantir que aquestes persones es puguin desenvolupar en una àrea de confort i disposar dels mateixos serveis i oportunitats que la resta de la ciutadania.

França, on va néixer la vostra organització, és una referència d’aquesta pràctica…

Si fem la comparativa amb altres països de la Unió Europea encara estem un punt per darrera. A França tenen molt desenvolupat el tema de la prevenció tant en l’àmbit públic com privat. Per exemple, des de fa un parell d’anys els programes d’activitat física es reembossen a través de l’administració i fa més de set anys que es treballa amb les asseguradores, les quals financen programes de prevenció. Aquí això és gairebé impensable perquè les asseguradores no volen saber res de les persones a partir dels setanta-cinc anys.

Quina és la diferència entre els programes que vosaltres oferiu i els que pugui facilitar la Seguretat Social?

La Seguretat Social ofereix uns serveis preventius molt generalistes. Si una persona gran té mal d’esquena, l’envien a natació sense saber si sap nedar o si li agrada l’aigua. Nosaltres desenvolupem uns programes més adaptats a les necessitats i gustos de cada persona. Un avi quan participa a les sessions s’exercita físicament, però sovint no se n’adona perquè al mateix temps es diverteix, se supera i se sent realitzat.

Quina diferència hi haurà entre els avis d’ara i els d’aquí trenta anys?

En el futur espero que la gent ja estarà encara estarà més familiaritzada amb la importància de la prevenció. Sabem que a partir dels trenta anys es perd massa muscular i que és molt important mantenir-la per evitar futures malalties cròniques. Fa unes dècades la gent feia una vida més activa físicament perquè les feines ho requerien però no hi havia una cultura esportiva. De fet espero que d’aquí uns anys pugui haver-hi lligues i competicions per a persones majors de seixanta o setanta anys.

El que parlàvem abans dels incentius?

I tant. Avui només existeixen algunes competicions de natació o altres activitats de baix impacte, però d’aquí uns anys caldrà crear lligues de tots els esports possibles.

Fernando Burgos