“Hay personas que no se ven, que son invisibles, pero están ahí”

David Camacho es trabajador social. Toda su vida profesional la ha dedicado a trabajar con colectivos desfavorecidos. En la actualidad trabaja en el albergue municipal de Santa Cruz de Tenerife con personas sin hogar.

 

¿En qué clrg_dsc00471onsiste el trabajo que haces en el albergue?

Cuando una persona llega a nosotros, tenemos que hacer una valoración del caso, estudiarlo, tener en cuenta su historia previa, pero sobre todo, hay que darles apoyo emocional; son personas que anímicamente suelen estar muy mal, sus experiencias suelen ser muy duras.  

¿Qué tipos de personas llegan al albergue? ¿Qué grupos son los más vulnerables?

Hay personas de todo tipo, pero sobre todo, nos llegan  personas sin recursos, que están solas. Dentro de ese grupo yo creo que las mujeres mayores son las más vulnerables. Aunque hablo de forma genérica, porque cada caso es diferente.

¿Cuánto tiempo suelen estar estas personas en el albergue?

El albergue es un recurso temporal, no hay un tiempo medio. Pueden pasar 6 o 7 meses, 15 días o quedarse de forma indefinida. Estas últimas, son personas que están en situación administrativa irregular. Su situación no es fácil de arreglar y no les queda más remedio que quedarse en el albergue porque no tienen otro sitio a donde ir.

¿Y después?

Pues desde el albergue se deriva a estas personas a otros recursos. Lo triste es que si al final fallan estos recursos y se vuelven a quedar sin hogar, vuelven al albergue. Yo lo tengo clarísimo, sales de esa situación si tienes apoyo, a alguien que tire un poco de ti, pero si estás solo es muy difícil, porque las personas que están en esta situación, no interesan a nadie, ni a sus familiares, ni a las autoridades, a nadie.

¿Están haciendo las administraciones públicas todo lo necesario?

No. A pesar de que en el albergue y en otras instituciones se invierte mucho dinero, no es suficiente, porque hay mucha pobreza y hay muchas personas en la calle, personas que no se ven, que son invisibles, pero están ahí.

PAZ SÁNCHEZ

“Els educadors som només un factor més en la vida dels adolescents”

ana-en-classe-de-kickboxing-amb-els-adolescentsAna Lirola és graduada en educació social. Ha treballat en diferents projectes socioeducatius com el CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa). Actualment treballa al departament d’adolescència de l’Ajuntament de Badia del Vallès, com a educadora social i dins del programa d’acompanyament socioeducatiu d’adolescents en el medi obert. Va decidir dedicar-se a l’educació social per poder relacionar-se amb les persones.

En què consisteix el teu treball diari amb els adolescents de Badia del Vallès?

Des del servei d’adolescència duem a terme el projecte d’acompanyament a l’adolescència en el medi obert, consisteix en apropar-nos als espais on hi ha adolescents. El nostre apropament té la finalitat de mantenir contacte amb ells per crear un vincle educatiu que ens permeti fer aquest acompanyament i poder treballar els objectius del programa d’aquest servei. La nostra feina és acompanyar-los perquè ells visualitzin les seves potencialitats, donant-los eines per tal que ells mateixos triïn el seu camí.

Quines són les activitats en què més participen?

Partim de la motivació i la demanda dels joves. No programem activitats, sinó que anem allà on es troben els joves i agafem com a punt de partida les activitats que volen practicar. De vegades els costa saber què volen fer, per aquest motiu nosaltres tenim estratègies i habilitats per poder ajudar-los a extreure les seves motivacions i a partir d’aquí treballar i realitzar activitats que els interessin.

Quins espais de la ciutat feu servir per reunir els adolescents? Per què?

Fem servir tots els espais de la ciutat perquè ens interessa que els joves ens vegin, pot ser el poliesportiu, la biblioteca, la plaça, el carrer, etc… tot depèn de les necessitats que tinguem en aquell moment.

Penses que la feina que feu com a educadors és valorada per aquest grup d’adolescents?

En el moment de fer un acompanyament establim un vincle educatiu al llarg d’un procés en un moment en concret de les seves vides, penso que es valora positivament, ja que som un servei al qual els joves venen voluntàriament, ens busquen per tal de poder parlar amb nosaltres; valoren aquesta figura adulta referent que estigui al seu costat fent aquest acompanyament.

Durant els mesos que treballeu amb els adolescents, hi veieu canvis significatius en el seu comportament?

En alguns adolescents sí que ho percebem, encara que, en moltes ocasions han de passar molts mesos per tal que apareguin. Nosaltres som un factor més dins de la vida d’una persona, són molts els factors que poden afectar en el seu dia a dia.

AMANDA PADILLA

L’ASAV de Rubí, clau en l’ajuda a les persones en risc d’exclusió social

L’ ASAV, l’Associació de Solidaritat i Ajuda Veïnal fa anys que va començar a desplegar el seu programa social amb l’objectiu últim d’ajudar persones, veïns de Rubí en risc d’exclusió social. En les últimes setmanes han començat a donar classes de reforç a infants en risc d’exclusió en un local del barri del 25 de Setembre.

L’associació, que está molt integrada a la ciutat, ha rebut el suport de diverses empreses i organismes de la ciutat, i tambè de persones anònimes que han volgut prestar la seva col·laboració. A més a més de les classes de reforç a infants, fins ara l’associació ha desenvolupat dins del seu programa social serveis de cerca d’habitatge, ajuda psicològica, assessorament legal, tallers ocupacionals o la Botiga Solidària entre d’altres, per fer més digna la vida d’aquestes famílies.

Vídeo i text de Manel López