“La educación tiene que ser el contrapoder a la violencia machista”

Alejandra Matallanas activista feminista, pertenece a la Comisión del 8M estatal y a la Comisión del 8M en Asturias. Lleva en el movimiento desde sus inicios en el año 2017 y se nota. Escucharla es inspirador y emocionante, sobre todo para las que sabemos de dónde venimos y todo lo que nos queda por alcanzar.

 

¿Cómo se explica que todavía haya mujeres que no se consideren feministas?  

Primero por el estereotipo de mujer feminista caricaturizado por el sistema capitalista, que no quiere que las mujeres nos organicemos porque necesita que sigamos siendo cuidadoras y dedicándonos al ámbito reproductivo, pero a la vez necesita explotarnos en el ámbito productivo. Con el 8M creo que este estigma lo hemos roto, cada vez hay más mujeres feministas, muchas son muy jóvenes.

Uno de los éxitos de la huelga del 8M fue la diversidad de las personas que la siguieron, ¿esto complica la situación cuando se trata de concretar una serie de objetivos comunes?

En mi opinión, uno de los grandes logros de la huelga feminista del 8M fue precisamente su Manifiesto en el que se concretaron unos objetivos y un argumentario común, con el que todas las participantes nos sentimos identificadas. Desde la organización defendemos que hay que trabajar por aquello que nos une, porque todavía hay mucho que pelear y que cambiar.

¿Cómo estáis trabajando para conseguir materializar las reivindicaciones que se escucharon el 8M?

Uno de los grandes retos al que nos enfrentamos es gestionar el éxito del 8 de marzo. Bajo mi punto de vista necesitamos seguir presionando para que desde el ámbito político se tomen medidas que respondan a las reivindicaciones que miles de mujeres gritamos en las calles el 8M. Es cierto que públicamente se han puesto sobre la mesa muchas de ellas, pero no estamos viendo avances. Tenemos muy claro que los poderes políticos no pueden tomar decisiones sin consultarlas y valorarlas con el movimiento feminista.

Ni la ley ni las campañas de concienciación ponen fin a la violencia de género. ¿En qué estamos fallando?

El sistema falla en muchas cosas.  El primer eslabón es la educación. En una sociedad capitalista en la que la violencia está normalizada la educación tiene que ser el contrapoder a esa violencia y no lo está siendo. Otro son los recortes que impiden llevar a cabo un proceso de denuncia con garantía y protección.

¿Cuáles son tus expectativas para el próximo 8M?

Personalmente espero que la movilización del 8M de 2019 sea masiva, y que volvamos a arrastrar a todos los agentes sociales y políticos de este país a la calle. Tenemos que seguir creciendo, sería un gran éxito sacar una asamblea del 8M en cada ciudad, en cada pueblo y en cada barrio. A medio o largo plazo tenemos que ser seguir construyendo un movimiento feminista internacional porque las mujeres sufrimos opresiones en todo del mundo. Al final todas somos hermanas y luchar juntas nos hace más fuertes.

ESPERANZA FERNÁNDEZ DÍAZ

Reportatge de Ràdio: Míriam de Francisco, futbolista

Corren, salten, entrenen, competeixen, guanyen i perden com ells. És el futbol, un entorn masculí per excel·lència i elles són dones. Futbolistes que fins ara no han trobat el suport institucional que mereixen.

El futbol femení ha fet un creixement exponencial: més visualització, el nivell de jugadores està creixent molt, la societat mostra més interès; l’esport femení en general ha adquirit més pes en els últims anys. Avui dia, els mitjans de comunicació estan més a sobre i hi ha més seguiment, però mai es pot comparar amb el masculí.

Compaginar els estudis o la feina amb el futbol és només un dels múltiples obstacles que han de superar. Mentre que a Espanya el sou d’alguns jugadors de primera divisió es negocia en milions d’euros, en el futbol femení algunes futbolistes d’equips com l’Atlètic de Madrid, no arriben ni als mil euros al mes. Altres, com les del Rayo Vallecano, no cobren res.

L’esportista que posseeix més qualitat i vol dedicar-se al futbol migra. Als Estats Units, Alemanya o els països nòrdics, on almenys poden viure de l’esport. 

SANDRA GUIU

Entrevista a Miriam de Francisco, futbolista

‘NO TENIM RES A PERDRE I MOLT A GUANYAR’

captura-de-pantalla-2017-06-29-a-les-11-02-41Miriam de Francisco té 24 anys i és de Barcelona. Després de passar per diversos equips, actualment és la portera de l’Espanyol. Considerada com una de les cinc millors porteres de la primera divisió femenina, Miriam ens explica el seu punt de vista sobre el futbol femení.

Quines creus que són les principals diferències entre el futbol femení i el masculí?

Òbviament existeixen les diferències físiques, però hi ha 2 motius que són els que marquen la diferència i és retroalimenten entre ells; els mitjans de comunicació i el suport econòmic que rebem. A més inversió, millors professionals tant en el cos tècnic com a la plantilla i com a conseqüència, més acceptació i viralitat.

D’ençà que vas començar, consideres que el futbol femení està més valorat? Per què?

Ha fet un creixement exponencial: més visualització, el nivell de jugadores està creixent molt, la societat mostra més interès; l’esport femení en general ha adquirit més pes en els últims anys. De fet, quan vaig començar a jugar al Barça m’havia de pagar el xandall i després vaig acabar tenint un carnet al Camp Nou. Avui dia, els mitjans de comunicació estan més a sobre i hi ha més seguiment, però mai es pot comparar amb el masculí. De vegades, la comparació entre el futbol femení i masculí et crea una mica d’impotència pel fet que l’esforç que fem és equiparable amb el d’ells, però la compensació no; estem a anys llum.

Consideres que el futur és lent, però esperançador?

Sí. A poc a poc, any rere any, notem millores. Aquest any hi ha molt seguiment per part dels mitjans de comunicació i crec que s’està potenciant el futbol femení i no crec que s’aturi; considero que es vol arribar a un nivell més competitiu i amb més sortides. Aquest any, cada cap de setmana, es retransmeten com a mínim dos partits per televisió.

Fora d’Espanya, el futbol femení està molt més valorat. Has pensat fer el salt als Estats Units, com altres companyes de la lliga espanyola? Per què creus que tenen més prestigi?

Tenim molt bones ambaixadores que quan han tornat, han augmentat el prestigi de la nostra lliga. En el meu cas, sé que no em guanyaré la vida amb el futbol i per tant, no m’he plantejat anar-hi, ja que prioritzo l’experiència professional dels estudis que vaig cursar.

A grans trets, com esperes el futur del futbol femení a Espanya?

Ens queda molt camí a recórrer i esperem que les següents generacions puguin gaudir de moltes més facilitats i privilegis que no hem tingut nosaltres.

SANDRA GUIU