Tiempos de solidaridad

Terremotos, huracanes, erupciones volcánicas. La tierra tiembla, el caos se apodera de la humanidad. Vivimos tiempos convulsos con los, cada vez más frecuentes, desastres naturales. Muertes, miles de heridos, datos que ponen a la humanidad en un auténtico desafío de manera enérgica, frente a la toda poderosa madre naturaleza.

Enérgicos a través de la solidaridad. Orgullosos de destacar el factor desinteresado que le nace a la gente. Un fenómeno sociológico generado de forma espontánea en ayudar a pueblos que se encuentran desprotegidos en momentos puntuales. Seguramente choca con lo que vivimos en nuestros días. Por lo general, adoptamos un papel mucho más egoísta. Un egoísmo no desde una vertiente negativa como puede asociarse, sino aquella que brota desde nuestro instinto de supervivencia primarios. El egoísmo que todos poseemos, el que nos lleva a defender nuestros intereses capitales.  Nada que ver con la falta de empatía, que daría para otro artículo.

En el momsolidaridadento que el conflicto nos toca la fibra y nuestro espacio vital se encuentra en peligro, la sutil línea de egoísmo y bondad se estrecha y se transforma en auxilio. Las crueldades nos hacen ponernos en alerta con la entereza en aunar fuerzas para salir adelante en busca de soluciones. El drama se transforma en humanidad. Las muestras de solidaridad son constantes, generando una ola de compromiso por nuestra gente. Unos lo expresan encendiendo velas, otros abriendo las puertas de sus hogares (para que la gente se refugie). Del mismo modo, encontramos valientes que socorren las víctimas de donde otros huyen, los ejemplos son infinitos.

Cuando todo parece perdido la solidaridad renace en cada uno de nosotros, de nuestros adentros, encarándose al miedo, plantando cara a la tensión para desafiar al desconcierto. No deberíamos olvidar que la solidaridad como respuesta al recelo, siempre nos hace más fuerte e imparables.

TONI TARRAGONA

Publicitat i envasos enganyosos: difícils de detectar

En el dia a dia, consumim desenes de productes que ens fan la vida més fàcil o que, senzillament, ens alimenten. Al llarg dels anys, moltes regulacions han limitat l’ús de diverses substàncies perilloses per a la salut, i regulat l’etiquetatge per tal que la informació sigui clara i veraç.

Per desgràcia, encara hi ha molta feina per fer. Posem-ne alguns exemples. Suc de taronja? Potser t’estàs prenent nèctar. La paraula nèctar sembla que sigui quelcom millor. Més concentrat, més pur. Tot el contrari, el nèctar és en un 50% suc, però la resta és aigua i sucre. I el pernil dolç? Envasos on aparegui solament la paraula “york”, hem de ser conscients que allò és un producte carni, similar al pernil dolç, però amb un alt contingut en fècules i aigua. El màrqueting l’hi dóna la volta, per això ho anomenen “extra jugoso”. Recordem que el pernil dolç autèntic és més aviat sec que humit. Seguim amb les carns, ja que moltes vegades comprem carn picada que no només és carn picada. S’ha d’estar molt atent. Si a l’envàs hi posa “burguer meat”, allò és carn picada amb altres ingredients, com fècules, que en rebaixen el preu i la qualitat. La carn picada és, senzillament, el que el seu nom indica. Per a evitar aquest engany, el millor és fer picar la carn davant nostre. En el cas dels làctics, passen coses similars. Trobem productes del tipus “rallado para gratinar” que són productes làctics, però que no s’adeqüen a les definicions de formatge, i iogurts que no són tal cosa, ja que no tenen cap tipus de ferment.

Per acabar, una curiositat. Moltes vegades, si demanem pop o calamars, ens serveixen un altre producte molt més barat, similar, això si, anomenat Pota del Pacífic. Cal recordar que, com a consumidors, tenim vies per a denunciar qualsevol abús o falta d’informació, tant a organismes públics com organitzacions de defensa del consumidor, com l’OCU o FACUA.

MARC POU

UE, Terra d’oportunitats?

Es pot considerar la Unió Europea una terra d’oportunitats per a totes aquelles persones que busquen la seva salvació? La UE va néixer amb una sèrie d’objectius que fa uns anys van quedar reflectits en el text de la Constitució Europea. Entre aquests, dins de l’apartat 4 de l’article I-3, es detalla que els estats membres i la mateixa UE “vetllaran per la promoció de la seguretat, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, i la protecció dels drets humans.”

Resulta si més no xocant llegir aquestes línies a la carta magna europea quan les comparem amb l’actual situació dels refugiats que busquen acolliment en algun dels països membres de la UE. Només entre gener i desembre de 2015, i segons dades de Metges sense Fronteres, s’estima que més d’un milió de persones van fugir dels seus països, principalment territoris en guerra, amb destinació a Europa. I quina ha estat la resposta majoritària dels països de la UE? Reforçar les fronteres interiors i dificultar els processos de registre de sol·licituds d’asil, sense que aquestes mesures frenin, a dia d’avui, la fugida de més i més persones que, davant de la seva situació, no tenen res a perdre. És més, en la majoria de casos no s’ha establert una recepció adequada en termes humanitaris i la majoria de desplaçats s’han vist afectats per la falta de planificació, coordinació i comunicació entre els estats de la UE.

UE, Terra d’oportunitats? // Foto: bykst (Creative Commons Public Domain)

En tot aquest 2016 la situació no ha millorat i ha quedat patent que el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) “en el qual ha treballat la UE amb els estats membres des de 1999” no està funcionant eficaçment. Aquest sistema, que hauria de reforçar el dret fonamental de l’asil a través de diverses directives sobre procediments d’asil i condicions d’acollida, no s’aplica a la pràctica en tots els països de la UE, que tenen importants divergències en els seus sistemes nacionals d’asil.

Això, juntament amb les decisions unitalerals de molts països membres a l’hora de fer front a l’arribada de desplaçats, ha augmentat encara més la incoherència en l’aplicació de la legislació comunitària sobre protecció internacional. Que més ha de passar perquè la UE i els seus membres s’adonin que estan incomplint la seva responsabilitat i negant el reconeixement dels drets humans de tantes i tantes persones?

Manel López