Presons formarà treballadors socials per millorar la reinserció social

Presons formarà a treballadors socials per oferir millores a la reinserció social. Una de les novetats és el Manual de Treball Social en Institucions Penitenciàries que es va presentar el passat 18 d’octubre al III Congrés de Treball Social i el Tercer Sector en l’Àmbit Penitenciari.
 Vídeo de Marián Meseguer

“Els educadors som només un factor més en la vida dels adolescents”

ana-en-classe-de-kickboxing-amb-els-adolescentsAna Lirola és graduada en educació social. Ha treballat en diferents projectes socioeducatius com el CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa). Actualment treballa al departament d’adolescència de l’Ajuntament de Badia del Vallès, com a educadora social i dins del programa d’acompanyament socioeducatiu d’adolescents en el medi obert. Va decidir dedicar-se a l’educació social per poder relacionar-se amb les persones.

En què consisteix el teu treball diari amb els adolescents de Badia del Vallès?

Des del servei d’adolescència duem a terme el projecte d’acompanyament a l’adolescència en el medi obert, consisteix en apropar-nos als espais on hi ha adolescents. El nostre apropament té la finalitat de mantenir contacte amb ells per crear un vincle educatiu que ens permeti fer aquest acompanyament i poder treballar els objectius del programa d’aquest servei. La nostra feina és acompanyar-los perquè ells visualitzin les seves potencialitats, donant-los eines per tal que ells mateixos triïn el seu camí.

Quines són les activitats en què més participen?

Partim de la motivació i la demanda dels joves. No programem activitats, sinó que anem allà on es troben els joves i agafem com a punt de partida les activitats que volen practicar. De vegades els costa saber què volen fer, per aquest motiu nosaltres tenim estratègies i habilitats per poder ajudar-los a extreure les seves motivacions i a partir d’aquí treballar i realitzar activitats que els interessin.

Quins espais de la ciutat feu servir per reunir els adolescents? Per què?

Fem servir tots els espais de la ciutat perquè ens interessa que els joves ens vegin, pot ser el poliesportiu, la biblioteca, la plaça, el carrer, etc… tot depèn de les necessitats que tinguem en aquell moment.

Penses que la feina que feu com a educadors és valorada per aquest grup d’adolescents?

En el moment de fer un acompanyament establim un vincle educatiu al llarg d’un procés en un moment en concret de les seves vides, penso que es valora positivament, ja que som un servei al qual els joves venen voluntàriament, ens busquen per tal de poder parlar amb nosaltres; valoren aquesta figura adulta referent que estigui al seu costat fent aquest acompanyament.

Durant els mesos que treballeu amb els adolescents, hi veieu canvis significatius en el seu comportament?

En alguns adolescents sí que ho percebem, encara que, en moltes ocasions han de passar molts mesos per tal que apareguin. Nosaltres som un factor més dins de la vida d’una persona, són molts els factors que poden afectar en el seu dia a dia.

AMANDA PADILLA

“L’esport a les presons és clau en la reinserció de l’intern”

poliesportiu-br1_visita-barc%cc%a7a-hoqueiDavid Ballester Botia, llicenciat en INEF, és coordinador d’esports del Servei de Rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Catalunya. Actualment, dissenya el pla d’activitats dels interns amb un equip de 34 monitors esportius titulats per als 9 centres penitenciaris que hi ha a Catalunya. Al 2006 va quedar impressionat per l’ambient que es respira a les presons en el seu primer contacte com a monitor.

En aquests 12 anys has notat una evolució en el sistema de rehabilitació basat en l’esport a les presons?

Naturalment. De fet, fa 10 anys la pràctica esportiva als centres penitenciaris era bastant més limitada, basada només en el pur entreteniment dels interns. Ara es tracta d’una activitat integral com a mètode de reinserció que fomenta els valors positius i ajuda a combatre el sedentarisme.

Amb quins equipaments compteu als centres penitenciaris?

Les instal·lacions són les mateixes que pot trobar un ciutadà en el seu municipi: poliesportiu i pista esportiva externa per practicar esports col·lectius i individuals. Els centres de nova creació també inclouen piscina.

No és un luxe tenir una piscina a la presó?

La gent del carrer pot considerar un privilegi tenir una piscina, però ens permet ensenyar-los a nedar i rehabilitar persones amb discapacitats cognitives importants que no poden fer una altra activitat esportiva.

El pla d’activitats com l’implementeu?

Establim programes esportius adaptats a la població interna en funció de la seva edat: joves, dones i homes. A més, distingim segons delicte comès, per tal de reforçar els valors i competències de la persona amb la finalitat que els ajudi a no reincidir.

Quin percentatge d’interns segueix aquestes activitats?

De 7.500 interns en règim tancat, més del 50% practiquen esport com a mínim un cop a la setmana. Ara bé, com passa a la societat, aquest percentatge es redueix considerablement en el cas de les dones. És un dels nostres reptes incrementar la pràctica esportiva entre les dones, per tal d’allunyar-les de pràctiques no saludables.

Fomenteu d’alguna manera el contacte amb l’exterior?

Sí. Programem sortides gràcies a convenis amb federacions i entitats que es complementen amb sessions formatives per a una inserció laboral. També organitzem competicions entre centres com a recurs motivador i inclús tenim un equip de joves que juga la lliga catalana de futbol sala. Cada quinze dies ens visita un equip federat i els nostres jugadors surten a fer els partits com a visitants. A més, cada 4 anys organitzem una mena de jocs olímpics per fomentar la concòrdia entre els diferents grups poblacionals dels centres penitenciaris. En definitiva, intentem ajudar l’intern per facilitar la seva integració quan surti de la presó.

ÀLEX CARRO