Per què fan vaga els metges d’atenció primària?

 

Els professionals dels centres d’atenció primària van convocar una vaga del 26 al 30 d’octubre per denunciar la precarietat que viu el sector arran de les retallades. La vaga va finalitzar el dia 29, després d’un acord amb el Departament de Salut. Abans que s’iniciés la protesta, Núria Parra va visitar un centre de salut de l’Hospitalet de Llobregat i recull en aquest reportatge la visió d’usuaris i professionals del sector.

Reportatge de Ràdio: Professions sanitàries desconegudes i nous mètodes d’intervenció

 

 

El panorama sanitari actual ha propiciat l’aparició de diferents professionals de salut i nous mètodes d’intervenció que van guanyant força. Són moltes les figures sanitàries que estaven a l’ombra i que, poc a poc, van agafant força i guanyant terreny. L’Ònia Alonso n’és un bon exemple. Va estudiar teràpia ocupacional sense gairebé conèixer la professió i, encara avui dia, té dificultats perquè la gent comprengui la seva tasca.

La teràpia ocupacional és una professió que, tot i la importància de la seva intervenció, encara és difícil d’acceptar  i d’entendre. Tot i que, actualment, molts centres s’han adonat del valor de la seva figura, encara queda un llarg camí per fer.

A banda de les professions emergents, hi ha d’altres que es combinen per donar lloc a nous mètodes com el Bmom centrat en el pre i el post part. L’Anna Saló és la responsable de dur-lo a terme al seu centre de Vilanova i la Geltrú. Aquestes dues professionals són un bon exemple de que el món canvia i que, tal com diu el refrany, o t’adaptes o mors.

SARAY GIMÉNEZ

Reportatge de Ràdio: La precària situació del voluntariat social a la Comunitat Valenciana

 

A la Comunitat Valenciana, l’organisme encarregat de gestionar les excursions socials per a discapacitats es IVASS, l’Institut Valencià d’Atenció Socio-Sanitaria. L’IVASS disposa d’un pressupost anual d’uns 20 milions d’euros i part d’aquest pressupost està dedicat a l’organització d’excursions o campaments per als discapacitats.

Tenint en compte que en una excursió normal hi van uns 10 voluntaris i 1 coordinador, del que parlarem en aquest cas és la situació laboral del voluntariat, ja que constitueix el gruix del personal dedicat al cuidat dels discapacitats.

Fins fa no res, la situació del voluntaris era precària. En primer lloc i en no poder existir una relació contractual entre l’empresa i els voluntaris, aquests no cotitzen a la Seguretat Social per la feina realitzada. Un campament pot durar entre 10 i 12 dies amb jornades que es poden allargar fins a les 14 hores de feina, jornades per les quals els voluntaris reben una compensació econòmica de tan sols 20€ al dia. Molt diferent és la situació dels coordinadors, aquests poden cobrar fins 800€ per excursió i cotitzen tot un mes a la Seguretat Social.

Gracies a l’assemblea formada pels voluntaris les millores en les condicions han estat notables. Primerament s’ha augmentat la ràtio de cuidadors per malalt i ara hi ha un voluntari de mitjana per cada dos malalts quan fa un temps hi havia 4 i 5 malalts al càrrec d’un únic cuidador. Han aconseguit també que al voluntariat i al coordinador els acompanyi també un subcoordinador encarregat de vigilar tant les preses de medicaments com la realització de les cures. De la mateixa manera, els voluntaris que han de fer guàrdia per la nit ara tenen gran part del dia següent lliure quan abans sols disposaven d’unes 4 hores per dormir i descansar.

Tot i que la compensació econòmica rebuda continua sent ínfima, les condicions laborals del voluntariat han millorat considerablement, beneficiant també i de manera directa el benestar dels malalts i discapacitats.

JORDI CORTÉS

Entrevista a Ònia Alonso, terapeuta ocupacional

 

‘LA TERÀPIA OCUPACIONAL, NI LA CONEIXEN NI LA VALOREN’

captura-de-pantalla-2017-06-29-a-les-11-19-15L’Ònia Alonso és Terapeuta Ocupacional. Assessora a l’empresa Ayudas Dinámicas y coordinadora del projecte Cinco5 pediatria. La seva carrera s’ha desenvolupat en les ajudes tècniques, com a assessora i donant formació per a diverses institucions.

Per a qui no la conegui, com explicaries que és la Teràpia Ocupacional?

Tothom em pregunta si li busco feina a la gent. Però no. El terapeuta ocupacional (TO) és una figura sanitària que treballa el pacient globalment per recuperar la seva autonomia. Volem recuperar les ocupacions significatives dels pacients, capacitant-los a tots els nivells (físic, psicològic i social) perquè les pugui fer. Hi ha un proverbi que resumeix la professió:“dona-li a un home un peix i menjarà un dia, ensenya-li  a pescar i ho farà tota la vida”.

En l’àmbit social – sanitari, la figura del TO es troba a diferents sectors. Es pot dir que el de les ajudes tècniques és el sector en el qual el TO està més identificat?

A Espanya no. A empreses com la que treballo, que són fabricants i distribuïdors, sóc la primera TO, tot i ser els que investiguem, cerquem innovacions i, finalment, valorem.

Creus que la figura del TO està integrada en el sector sanitari-social?

Encara no, crec que no ens sabem vendre. Ni ens coneixen ni ens valoren. Crec que hem de treballar conjuntament amb altres professionals, no segregar el treball perquè l’únic beneficiat sigui l’usuari i unificar forces per anar tots a una. Ara, que ja tenim un col·legi de terapeutes a Catalunya, tinc l’esperança que amb els anys la cosa canviï i millori.

Ets coordinadora del projecte Cinco5 pediatria, relacionat amb l’assessorament de productes de suport específicament pediàtrics. En quin punt es troba actualment el projecte i quins són els objectius a curt termini?

Es troba en evolució. És un projecte que va començar fa quatre anys amb què volem donar suport als professionals perquè coneguin els productes de suport del mercat i puguin triar el millor per al seu usuari. Volem que hi hagi un catàleg on tots els àmbits pediàtrics (l’oci, la mobilitat, l’alimentació, etcètera) estiguin inclosos. L’objectiu a curt termini és valorar les necessitats del professional i donar-li accés a tot això.

Com veus el futur de la professió?

Som la professió del futur, tot s’hauria d’enfocar cap a la globalitat i no basar el tractament en la segmentació. Però crec que el TO s’ha de vendre i formar-se millor, i fer-se escoltar. Tota la feina que han fet altres professionals és la que estem fent ara i encara ens queda un llarg camí per recórrer.

SARAY GIMÉNEZ